[[File:Huehueteotl.jpg|thumb|250px|Escultura de Huehuetéotl]]
+
[[File:Tonacacihuatl.jpg|thumb|250px|Representació de Tonacacihuatl en el [[Còdex Borgia]]]]
−
'''Huehuetéotl''' (en [[nàhuatl]]: huēhueh-etōtl, ‘deu-vell’) és el nom en el que es coneix genèricament a la divinitat mesoamericana del [[fòc]]. El seu cult va ser un dels més antics de Mesoamérica, com ho testifiquen les efigies trobades en llocs tan antics com Cuicuilco i Mont Albán.
+
'''Tonacacíhuatl''' (del [[nàhuatl]]: Tonakasiwatl ‘senyora del sustent’‘tonakayotl, sustente; siwatl, senyora’) en la [[mitologia asteca]] és la deesa del sustent, de la furtivitat, de lo inerte i inherent. Era l'esposa de [[Tonacatecuhtli]], el senyor del sustent.
−
−
Sobre la divinitat solar, estava relacionat en el calendari. En la cultura teotihuacana se li representava com un vell arrugat, barbut, desdentat i encorvat. Assentat, Huehuetéotl duya un enorme braser sobre la seua esquena. En atres ocasions, el mateix braser era la pròpia representació del deu.