Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3775 bytes afegits ,  11:28 27 feb 2023
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Oxomoco i Cipactónal en el [[Còdex borbònic]] '''Cipactónal''' (del náhuatl: cipactonal ‘…»
[[File:Codex_Borbonicus.jpg|thumb|250px|Representació d'Oxomoco i Cipactónal en el [[Còdex borbònic]]]]

'''Cipactónal''' (del [[náhuatl]]: cipactonal ‘esperit de [[fardacho]]’‘cipactli, fardacho; tonalli, esperit’) en la [[mitologia asteca]], és el semideu creat junt en [[Oxomoco]] per a poblar el primer sol. Temps despuix despuix de la caiguda del primer sol a mans de [[Tezcatlipoca]] i el seu eixèrcit de dimonis en forma de jaguar, va ser deificat com el [[deu]] de l'astrologia i dels calendaris, els quals va inventar junt en la seua esposa Oxomoco per orde de [[Quetzalcóatl]], és la personificació del dia.

Cipactónal i Oxomoco junts són els [[Adam|Adán]] i [[Eva]] de la mitologia náhuatl, posteriorment deificats. Oxomoco devia hilar, i Cipactonal treballar la terra i no estar ociós. Quetzalcóatl els va dur la [[dacsa]] des de Mictlán confrontant-se en [[Mictlantecuhtli]] per a que Oxomoco ho sembrara, cuidara i collira i despuix Cipactonal ho molguera i cuinara per a que abdós s'enfortiren en menjar-ho. Despuix d'això el rei del Mictlán junt en el deu [[Tláloc]] varen amagar els restants de la dacsa en el mont Tonacatepetl.

Cipactónal és de sexe masculí ya que és l'encarregat del saber i el creador dels demés deus, és també cridat '''Ometecuhtli''', i Oxomoco és de sexe femení, si ben el nom és més masculí, ella s'encarrega de ladivinació, el teixit i les parteres, també cridada '''Omecihuatl''', abdós són la dualitat o Ometeotl el senyor dual. En la mitologia Maya estarien relacionats en Itzam Na (varó) i Ix Chel(dòna), abdós són parelles primigènies.

== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955

==Bibliografia ==
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse.ISBN 970-607-802-9
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Meza, Otilia (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 47. ISBN 968-35-0093-5.
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Trejo Silva, Marcia Alicia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-17-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México prehispánico.México: Vila.ISBN 968-5414-24-6

== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Cipactonal}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
36 054

edicions

Menú de navegació