− | Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribes]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], [[Manuel Vellón Bellido]], [[Carlos Murria Arnau]], [[Antoni Pascual Felip]], [[Eduart Codina Armengot]], [[Lluís Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de Ca Segarra. Se creà la [[Junta Central de Festes]] i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació: | + | Una volta passada la [[Guerra Civil espanyola]], les Festes de la Magdalena comencen una nova etapa. És en l'any [[1945]], sent l'alcade de la ciutat de Castelló, Benjamín Fabregat (1944-1948), cridà a un grup de castellonencs, gent amant de les tradicions i cultura de la ciutat, per a encarregar-lis el rellançament de les Festes de la Magdalena: [[Manuel Segarra Ribes]], [[Carlos González-Espresati Sánchez|Carlos G. Espresati]], [[Manuel Vellón Bellido]], [[Carlos Murria Arnau]], [[Antoni Pascual Felip]], [[Eduart Codina Armengot]], [[Lluís Sales Boli]] i [[Bernat Artola]], entre atres, que formaven part de la colla de ''Ca Segarra''. Se creà la [[Junta Central de Festes]] i un programa de festes, transformant la festa conforme se coneix hui en dia. Cadascú d'ells aportà les seues idees per a fer possible eixa renovació: |