40 062
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Oxomoco i Cipactli en el [[Còdex borbònic]] '''Oxomoco o Oxomo''' (del náhuatl: oxomoco ‘re…»
[[File:Codex_Borbonicus.jpg|thumb|250px|Representació d'Oxomoco i Cipactli en el [[Còdex borbònic]]]]
'''Oxomoco o Oxomo''' (del [[náhuatl]]: oxomoco ‘resina de dos pins’‘oxitl, resina; ome, dos; *ocotl, pi’) en la [[mitologia asteca]] és la deesa de l'astrologia i dels calendaris, és la personificació de la nit.
Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”.
La dualitat [[Cipactli]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactli, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactli és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit.
== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Meza, Otilia (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 47. ISBN 968-35-0093-5.
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Oxomoco}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
'''Oxomoco o Oxomo''' (del [[náhuatl]]: oxomoco ‘resina de dos pins’‘oxitl, resina; ome, dos; *ocotl, pi’) en la [[mitologia asteca]] és la deesa de l'astrologia i dels calendaris, és la personificació de la nit.
Una atra traducció del nom la dona el Dr. Rafael Tena del INAH és que Oxomoco deriva de la paraula huasteca uxum (oxom) que significa dòna i de ocox (oco), que significa “primer”. La traducció seria “primera dòna”.
La dualitat [[Cipactli]] i Oxomoco constituïx el temps, i per això se li atribuïx la formació del calendari. Els nahuas, volent personificar les seues idees com tots els pobles antics, varen fer un home real de Cipactli, i li varen donar per dòna a Oxomoco; i dien que eren grans agoreros i astròlecs, per lo que en el Tonalamatl els pintaven en figures de [[Muçol (animal)|muçols]]. Encara cal fer dos observacions en este ritual: la primera, que Cipactli és el primer dia de l'any, el principi del temps, la llum; la segona, que els dos muçols tenen la figura del Nahui Ollin o quatre moviments. Fabregat troba ademés del Nahui Olin solar, un atre llunar. Abdós són la significació dels dos muçols. Aclarix esta idea el seu color, puix un muçol és [[roig]] com el dia, i un atre [[negre]] com la nit.
== Referències ==
* Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducció). México. ISBN 968-16-1029-6
* «Dioses Mesoamericanos » Lista De Las Deidades De Mesoamerica». Mitologia
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Caso, Alfonso (1936) La religión de los aztecas, Enciclopedia Ilustrada Mexicana: México D.F., Imprenta Mundial
* Davies, Nigel (1992). El Imperio Azteca. Alianza Editorial
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público.
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Meza, Otilia (1981). Editorial Universo México, ed. El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México. p. 47. ISBN 968-35-0093-5.
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
== Enllaçox externs ==
{{Commonscat|Oxomoco}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]