39 152
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Itzpapálotl en el [[Còdex Borgia]] '''Itzpapálotl''' (del náhuatl: Itspapalotl ‘palometa d'…»
[[File:Itzpapalotl_1.jpg|thumb|250px|Representació d'Itzpapálotl en el [[Còdex Borgia]]]]
'''Itzpapálotl''' (del [[náhuatl]]: Itspapalotl ‘palometa d'[[obsidiana]]’‘itstli, obsidiana; papalotl, [[palometa]]’), també cridada '''Itzpapalocíhuatl''', és dins de la [[mitologia asteca]] una de les principals i més importants deeses de la cultura chichimeca. Ademés, és una deitat principal en la mitologia pipil, a on és coneguda com '''Itzqueye''' (del náhuatl: Itskweyeh ‘la de la falda d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; kweitl, falda; -eh, posseïdor de’).
En apariència d'[[esquelet]] i porte tenebrós, el seu aspecte fa referència a una palometa i en les seues ales portava navaixes d'obsidiana, lo que fa que la deesa adquirixca un símbol de renaixença i regeneració. Deesa mare de la guerra, dels sacrificis humans, patrona de la mort i regidora del Paraís Tamoanchan (lloc mític, paraís terrenal). Qui naixquera baix el dia de la deesa gojaria d'una perfecta salut i tindria una llarga i pròspera vida.
Ya que presentava ales de palometa, se li atribuïx que era la seua nahualli, “ser en el que es transforma”. El numen representa que la força i gran poder que posseïx es troba en la màgia. Les seues mans i peus són reemplaçats per garres de [[jaguar]], lo que la definix com tzitzimitl “ser terrible mític”. El poder d'Itzpapálotl es dirigix cap a la dòna sapient i d'edat alvançada. Aixina mateix, s'exteriorisa com un arquetip diví de la [[bruixa]], maga o hechicera que ha vingut a través de l'aprenentage, experiència i mestrage adquirit en el transcurs de la seua infinita existència.
== Història ==
La llegenda conta que Itzpapálotl en ser enviada la terra portava una capa que li otorgava el ser invisible per a que no fora vista. Se suponia que la deesa es maquillava en pols [[blanca]] i distints colorets, com si anara una dama de la Cort Mexicana. El pectoral de la deesa representa poder i [[fòc]], ya que és ubicada com la primera dòna en ser sacrificada ritualment, sent incinerada.
La mort de la Deesa es va deure a la guerra, en els Anals de Cuauhtitlan es narra que, quan els Chichimeques varen vindre, varen ser guiats per quatrecents mixcoas fins que en la seua travessia varen caure en poder de Itzpapálotl i esta es va menjar als quatrecents mixcoas. Als Chichimecas que es trobaven ahí els va ordenar flechar un [[àguila]] [[Roig|roja]], un [[tigre]] roig, una [[culebra]] roja, un [[conill]] i un [[Cérvol|venat]] rojo; i quan terminaren en lo ordenat els va parlar sobre posar-los en mans de [[Xiuhtecuhtli]] “el senyor de l'any”, [[Huehuetéotl]] “Deu antic”. Pero Iztac Mixcóatl va escapar de les seues mans i es va amagar dins d'una biznaga.
Itzpapálotl va envestir la biznaga, pero Iztac Mixcóatl va eixir veloçment, despuix la flechà repetidament i va evocar als quatrecents mixcoas que havien mort. Estos es varen manifestar i per tant la flecharen una i una atra volta. Itzpapálotl va morir i va ser cremada i en les seues cendres els guerrers es empolvaren i varen pintar ojeres. La varen matar per a despuix adorar-la com a Deesa. (Anals de Cuauhtitlan, 1992, p. 3).6
Itzpapálotl és descrita com aquella que ha florit en el pedernal blanc, i va prendre el blanc i ho va envoldre en un manojo, en el manuscrit de [[1558]] escrit en caràcters europeus, pero d'orige prehispànic.
A la seua mort, Itzpapálotl va passar a ser una mocihuaquetzqui, una de les [[Estrela|estreles]] que eren acompanyants del [[sol]] i filla dels [[Deu|deus]] que regien la [[Via Làctea]], creadors de les estreles, els deus i els hòmens (Histoire du Mechique, 2002, pp. 148-149).
== Referències ==
* Aguilera, Carmen. «La lápida de Itzpapálotl». La lápida de Itzpapálotl
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Ojeda Díaz, María de los Ángeles. «Las Diosa en los códices del Grupo Borgia». Las Diosa en los códices del Grupo Borgia
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* White, Christopher M. (2008). The History of El Salvador (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34929-4
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Itzpapalotl}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
'''Itzpapálotl''' (del [[náhuatl]]: Itspapalotl ‘palometa d'[[obsidiana]]’‘itstli, obsidiana; papalotl, [[palometa]]’), també cridada '''Itzpapalocíhuatl''', és dins de la [[mitologia asteca]] una de les principals i més importants deeses de la cultura chichimeca. Ademés, és una deitat principal en la mitologia pipil, a on és coneguda com '''Itzqueye''' (del náhuatl: Itskweyeh ‘la de la falda d'obsidiana’‘itstli, obsidiana; kweitl, falda; -eh, posseïdor de’).
En apariència d'[[esquelet]] i porte tenebrós, el seu aspecte fa referència a una palometa i en les seues ales portava navaixes d'obsidiana, lo que fa que la deesa adquirixca un símbol de renaixença i regeneració. Deesa mare de la guerra, dels sacrificis humans, patrona de la mort i regidora del Paraís Tamoanchan (lloc mític, paraís terrenal). Qui naixquera baix el dia de la deesa gojaria d'una perfecta salut i tindria una llarga i pròspera vida.
Ya que presentava ales de palometa, se li atribuïx que era la seua nahualli, “ser en el que es transforma”. El numen representa que la força i gran poder que posseïx es troba en la màgia. Les seues mans i peus són reemplaçats per garres de [[jaguar]], lo que la definix com tzitzimitl “ser terrible mític”. El poder d'Itzpapálotl es dirigix cap a la dòna sapient i d'edat alvançada. Aixina mateix, s'exteriorisa com un arquetip diví de la [[bruixa]], maga o hechicera que ha vingut a través de l'aprenentage, experiència i mestrage adquirit en el transcurs de la seua infinita existència.
== Història ==
La llegenda conta que Itzpapálotl en ser enviada la terra portava una capa que li otorgava el ser invisible per a que no fora vista. Se suponia que la deesa es maquillava en pols [[blanca]] i distints colorets, com si anara una dama de la Cort Mexicana. El pectoral de la deesa representa poder i [[fòc]], ya que és ubicada com la primera dòna en ser sacrificada ritualment, sent incinerada.
La mort de la Deesa es va deure a la guerra, en els Anals de Cuauhtitlan es narra que, quan els Chichimeques varen vindre, varen ser guiats per quatrecents mixcoas fins que en la seua travessia varen caure en poder de Itzpapálotl i esta es va menjar als quatrecents mixcoas. Als Chichimecas que es trobaven ahí els va ordenar flechar un [[àguila]] [[Roig|roja]], un [[tigre]] roig, una [[culebra]] roja, un [[conill]] i un [[Cérvol|venat]] rojo; i quan terminaren en lo ordenat els va parlar sobre posar-los en mans de [[Xiuhtecuhtli]] “el senyor de l'any”, [[Huehuetéotl]] “Deu antic”. Pero Iztac Mixcóatl va escapar de les seues mans i es va amagar dins d'una biznaga.
Itzpapálotl va envestir la biznaga, pero Iztac Mixcóatl va eixir veloçment, despuix la flechà repetidament i va evocar als quatrecents mixcoas que havien mort. Estos es varen manifestar i per tant la flecharen una i una atra volta. Itzpapálotl va morir i va ser cremada i en les seues cendres els guerrers es empolvaren i varen pintar ojeres. La varen matar per a despuix adorar-la com a Deesa. (Anals de Cuauhtitlan, 1992, p. 3).6
Itzpapálotl és descrita com aquella que ha florit en el pedernal blanc, i va prendre el blanc i ho va envoldre en un manojo, en el manuscrit de [[1558]] escrit en caràcters europeus, pero d'orige prehispànic.
A la seua mort, Itzpapálotl va passar a ser una mocihuaquetzqui, una de les [[Estrela|estreles]] que eren acompanyants del [[sol]] i filla dels [[Deu|deus]] que regien la [[Via Làctea]], creadors de les estreles, els deus i els hòmens (Histoire du Mechique, 2002, pp. 148-149).
== Referències ==
* Aguilera, Carmen. «La lápida de Itzpapálotl». La lápida de Itzpapálotl
* Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
* González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
* Ojeda Díaz, María de los Ángeles. «Las Diosa en los códices del Grupo Borgia». Las Diosa en los códices del Grupo Borgia
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
* Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. p. 192. ISBN 0500021139
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* White, Christopher M. (2008). The History of El Salvador (en [[anglés]]). ABC-CLIO. ISBN 978-0-313-34929-4
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Itzpapalotl}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]