124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 4:
Llínea 4: − +
sense resum d'edició
Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
Previament a entrar al seminari com a novici de la [[Companyia de Jesús]] treballà una temporada com tècnic químic. En l'any [[1969]] fon ordenat sacerdot. Entre [[1973]] i [[1979]] fon el superior provincial dels jesuites en Argentina. Entre els anys [[1980]] i [[1986]] fon rector del Colege Màxim i de la Facultat de Filosofia i Teologia de SanT Miquel. Despuix d'un breu pas per [[Alemanya]] i per Buenos Aires, s'establí en la província argentina de Córdoba durant sis anys.
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, e dial [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
La seua espiritualitat i carácter cridaren l'atenció del cardenal Antonio Quarracino, i el dia [[20 de maig]] de [[1992]], Sant [[Joan Pau II]] designà a Bergoglio bisbe titular de la Diocesis d'Oca i u dels quatre bisbes auxiliars de l'Archidiòcesis de Buenos Aires. Despuix de desempenyar com a vicari general de Quarracino, el [[3 de juny]] de [[1997]] va ser designat arquebisbe de Buenos Aires, en dret a successió, per lo que ocupà el càrrec del seu mentor en l'episcopat darrere de la seua mort, el dia [[28 de febrer]] de [[1998]], es convertí també en el gran canceller de l'Universitat Catòlica d'Argentina.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==