26 181
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 24:
Llínea 24: + + + + + + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
[[Archiu:Ondara plaça del convent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça del Convent, en Ondara.]]
[[Archiu:Ondara plaça del convent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Plaça del Convent, en Ondara.]]
'''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]].
'''Ondara''' és un [[municipi]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] situat en la [[comarca]] de [[La Marina Alta]], en la [[província d'Alacant]].
== Història ==
Els primers vestigis d'assentaments humans pròxims a Ondara es localisen en les coves del Colom i del Corp (paleolític mijà) i la cova Fosca (eneolític) en la serra de Segaria, i en el cim d'esta, en un poblat ibèric.
Sobre les distintes teories que explicarien el topònim Ondara, sembla el de Ondar, vocable ibèric que significa arenal. Especial interés tenen, per la seua proximitat al caixco urbà actual i lligat a l'arribada de colons romans a Dénia, l'aparició de vàries viles, necròpolis i ceràmica romana en les partides del Pla de la Font, Pujades i Vinyals, on s'han recuperat numerosos vestigis.
Tant el poble (cridat llavors Ondia) com el seu castell són d'orige musulmà. Existix constatació documental de que el [[El Sit|Sit Campeador]] va ocupar temporalment el castell, des d'a on va amenaçar en [[1089]] la ciutat de [[Dénia]], que pertanyia en eixe moment al rei de [[Lleida]] de la dinastia hudí Al Mundir al-Hayib.
Posteriorment, fon atacada per [[Alfons I el Batallador]] en el curs de la seua expedició militar per [[Andalusia]] en [[1125]]. No obstant, és el rei [[Jaume I d'Aragó]] qui va entrar en el lloc el 6 de juny de [[1244]] i l'anexiona al [[Regne de Valéncia]]. Durant este temps, el poble va pertànyer, a voltes als reis, unes atres a diversos senyors particulars, com Berenguer de Pablo, Pedro Episcopal, etc... En l'any 1323 es varen donar, població i terme, pel rei [[Jaume II]] al seu fill Pedro, Infant d'Aragó.
A principis del [[sigle XVI]], Ondara serà escenari d'alguns passages bèlics de la [[guerra de les Germanies]] ([[1520]]-[[1523]]). Varen estar Vicente Peris, líder del moviment agermanat, i el Marqués de Zenete, germà de Diego Hurtado de Mendoza, virrei de Valéncia, per l'atre bando.
La població va seguir sent majoritàriament de religió islàmica fins a l'expulsió dels moriscs en [[1609]], despuix de l'expulsió la població va passar d'uns 1.000 a 200 habitants. Nous pobladors procedents d'atres llocs de la comarca i de [[Illes Balears|les Balears]] varen vindre llavors a omplir el buit demogràfic produït.
El [[sigle XVII]] serà un periodo de llenta recuperació demogràfica i econòmica, en alguns brots de [[Pesta|pesta bubònica]], fins a aplegar a la [[Guerra de Successió]], a on la seua participació activa a favor de l'Archiduc Carles d'Àustria, li va supondre, despuix de la derrota, una venjança per les tropes borbòniques. Ondara fon cremada i saquejada.
El cultiu de la pansa fon el motor del creiximent urbanístic del [[sigle XIX]], que es va vore truncat per l'epidèmia de [[filoxera]] de principis del [[sigle XX]]; esta va acabar en l'economia local i va condenar als ondarencs a l'emigració, sobretot a l'[[Argentina]] i a l'[[Argèlia|Argèlia francesa]].
== Geografia ==
== Geografia ==