26 049
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 15:
Llínea 15: + + + + − Des de l'any [[2001]] és membre del Comité Internacional per a Museus i Coleccions d'Art Modern (CIMAM), del que ha segut secretari i tesorer entre [[2004]] i [[2007]] i president entre agost de [[2007]] i [[2010]]. En eixe mateix any va presidir el jurat de la 52a Exposició Internacional d'Art de la Bienal de Venècia. És membre del "American Center Foundation Borrad"; (ACF), organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'art contemporàneu, i del Comité Assessor de Documenta 12 en Kassel.+ + + Llínea 35:
Llínea 41: + + + +
→Biografia
En l'any [[1980]] es va llicenciar per l'[[Universitat de Valéncia]]. Completà la seua formació en estudis en l'Universitat de Yale entre [[1981]] i [[1982]] com Special Student i en el Master of Philosophy del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de la Ciutat de Nova York en [[1987]]. En [[1989]] obté el Doctorat en Filosofia en el Departament d'Història de l'Art de la Graduate School de l'Universitat de la Ciutat de Nova York. Rep una beca Fullbright entre [[1981]] i [[1983]] i la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l'Art entre [[1988]] i [[1989]] per als seus estudis en l'estranger.
En l'any [[1980]] es va llicenciar per l'[[Universitat de Valéncia]]. Completà la seua formació en estudis en l'Universitat de Yale entre [[1981]] i [[1982]] com Special Student i en el Master of Philosophy del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de la Ciutat de Nova York en [[1987]]. En [[1989]] obté el Doctorat en Filosofia en el Departament d'Història de l'Art de la Graduate School de l'Universitat de la Ciutat de Nova York. Rep una beca Fullbright entre [[1981]] i [[1983]] i la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l'Art entre [[1988]] i [[1989]] per als seus estudis en l'estranger.
== Museu Antoni Tàpies ==
Borja-Villel fon director del museu de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seua inauguració en [[1990]] fins a [[1998]], encarregant-se també de la seua direcció artística. Per ad esta institució organisa l'exposició de l'obra de [[Antoni Tàpies|Tàpies]] ''Selecciones de la Colección Permanente'', i obri la primera temporada artística en una retrospectiva de l'artista [[Louise Bourgeois]]. Atres mostres realisades han segut: ''Els límits del museu'' i ''La ciutat de la gent''; ''Brassai. Del Surrealisme a l'Informalisme'', [[1993]]-[[1995|95]], o mostres dedicades als artistes [[Marcel Broodthaers]], [[Lygia Clark]], [[Hans Haacke]] i [[Krzysztof Wodiczko]], entre uns atres.
Borja-Villel fon director del museu de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seua inauguració en [[1990]] fins a [[1998]], encarregant-se també de la seua direcció artística. Per ad esta institució organisa l'exposició de l'obra de [[Antoni Tàpies|Tàpies]] ''Selecciones de la Colección Permanente'', i obri la primera temporada artística en una retrospectiva de l'artista [[Louise Bourgeois]]. Atres mostres realisades han segut: ''Els límits del museu'' i ''La ciutat de la gent''; ''Brassai. Del Surrealisme a l'Informalisme'', [[1993]]-[[1995|95]], o mostres dedicades als artistes [[Marcel Broodthaers]], [[Lygia Clark]], [[Hans Haacke]] i [[Krzysztof Wodiczko]], entre uns atres.
Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius.
Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius.
== Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona ==
Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego]], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]].
Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego]], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]].
== Museu Reina Sofia ==
Borja-Villel ha segut director del Museu Reina Sofia (MNCARS) des de giner de [[2008]] fins a giner del [[2023]]. El seu primer gran proyecte, dins del marc estricte de les obres custodiades, fon la reorganisació de l'exposició permanent, inaugurada ya en maig de [[2009]]. Pero la tasca fonamental, durant sèt anys, és la programació d'exposicions originals, poc conegudes i a voltes arriscades, com les de [[Nancy Spero]], [[James Coleman]], [[Deimantas Narkevicius]], una antològica de l'artiste italià [[Luciano Fabro]], fallit en [[2007]], ''La modernidad interpelada'', [[Georges Vantongerloo]], [[Paul Thek]], [[Aby Warburg]] ("Atlas", con [[Didi-Huberman]]), "Principio Potosí", "Años 30", "Movimiento de la fotografía obrera", i "Un saber realmente útil", de [[2014]]. Ademés d'abordar a varis autors espanyols, com [[Elena Asins]], [[Ignasi Aballí]], [[Daniel G. Andújar]] o [[Val del Omar]]. En l'any [[2013]] va destacar, des del punt de vista quantitatiu, la seua exposició sobre [[Salvador Dalí]].
Borja-Villel ha segut director del Museu Reina Sofia (MNCARS) des de giner de [[2008]] fins a giner del [[2023]]. El seu primer gran proyecte, dins del marc estricte de les obres custodiades, fon la reorganisació de l'exposició permanent, inaugurada ya en maig de [[2009]]. Pero la tasca fonamental, durant sèt anys, és la programació d'exposicions originals, poc conegudes i a voltes arriscades, com les de [[Nancy Spero]], [[James Coleman]], [[Deimantas Narkevicius]], una antològica de l'artiste italià [[Luciano Fabro]], fallit en [[2007]], ''La modernidad interpelada'', [[Georges Vantongerloo]], [[Paul Thek]], [[Aby Warburg]] ("Atlas", con [[Didi-Huberman]]), "Principio Potosí", "Años 30", "Movimiento de la fotografía obrera", i "Un saber realmente útil", de [[2014]]. Ademés d'abordar a varis autors espanyols, com [[Elena Asins]], [[Ignasi Aballí]], [[Daniel G. Andújar]] o [[Val del Omar]]. En l'any [[2013]] va destacar, des del punt de vista quantitatiu, la seua exposició sobre [[Salvador Dalí]].
En l'any [[2016]] va presentar una exposició antològica de l'artiste belga [[Marcel Broodthaers]]. Encara que els últims anys havia baixat el presupost, donada la crisis econòmica, el Ministeri ha aumentat el presupost per a [[2015]] i [[2016]]. En [[2015]] el museu torna a passar la sifra de 3.200.000 visitants (més d'un 20% sobre les senyes de l'any [[2014]]), que s'equipara a l'any [[2013]], quan es varen superar els tres millons de visitants en l'ajuda de l'exposició de Dalí. La mostra dedicada a la Colecció del Museu d'Art de Basilea (Kuntsmuseum Basel) fon de les més vistes en 2015, ya que al voltant de 540.000 persones varen passar per les seues sales. També varen obtindre èxit les mostres ''Aún no'', ''Sistema operativo''; de Daniel G. Andújar, o les dedicades a Carl Andre i Constant. Les exposicions itinerants organisades pel Reina Sofia en fondos de la seua Colecció en 2015 varen ser: "Picasso y la modernidad española" ([[Sao Paulo]] i [[Riu de Janeiro]] en [[Brasil]]); "Miró último (1963-1981): la experiencia de mirar" ([[Denver]] i [[San Antonio]] en els [[Estats Units]]); i "Val del Omar. La mecamística del cine" ([[Badajoz]], [[Santiago de Compostela]] i [[Gijón]] en [[Espanya]]).
En l'any [[2016]] va presentar una exposició antològica de l'artiste belga [[Marcel Broodthaers]]. Encara que els últims anys havia baixat el presupost, donada la crisis econòmica, el Ministeri ha aumentat el presupost per a [[2015]] i [[2016]]. En [[2015]] el museu torna a passar la sifra de 3.200.000 visitants (més d'un 20% sobre les senyes de l'any [[2014]]), que s'equipara a l'any [[2013]], quan es varen superar els tres millons de visitants en l'ajuda de l'exposició de Dalí. La mostra dedicada a la Colecció del Museu d'Art de Basilea (Kuntsmuseum Basel) fon de les més vistes en 2015, ya que al voltant de 540.000 persones varen passar per les seues sales. També varen obtindre èxit les mostres ''Aún no'', ''Sistema operativo''; de Daniel G. Andújar, o les dedicades a Carl Andre i Constant. Les exposicions itinerants organisades pel Reina Sofia en fondos de la seua Colecció en 2015 varen ser: "Picasso y la modernidad española" ([[Sao Paulo]] i [[Riu de Janeiro]] en [[Brasil]]); "Miró último (1963-1981): la experiencia de mirar" ([[Denver]] i [[San Antonio]] en els [[Estats Units]]); i "Val del Omar. La mecamística del cine" ([[Badajoz]], [[Santiago de Compostela]] i [[Gijón]] en [[Espanya]]).
=== Colaboracions ===
Ha colaborat en distints museus, com el Centre Pompidou o en museus de [[Basilea]] ([[Suïssa]]). Ha mantingut relacions privilegiades en [[Hispanoamèrica]], i el Reina Sofia forma part de la ''L'Internationale'', que és una iniciativa de museus europeus i finançats per la [[Comunitat Europea]] (cinc millons d'euros en cinc anys). En ella es troben institucions com la Moderna Galerija (MG Ljubljana, [[Eslovènia]]), Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen (MHKA, [[Amberes]], [[Bèlgica]]), Van Abbemuseum (VAM, de [[Eindhoven]], [[Països Baixos]]), SALT ([[Turquia]]) i el Museu d'Art Contemporàneu de [[Barcelona]] (MACBA, [[Espanya]]).
Ha colaborat en distints museus, com el Centre Pompidou o en museus de [[Basilea]] ([[Suïssa]]). Ha mantingut relacions privilegiades en [[Hispanoamèrica]], i el Reina Sofia forma part de la ''L'Internationale'', que és una iniciativa de museus europeus i finançats per la [[Comunitat Europea]] (cinc millons d'euros en cinc anys). En ella es troben institucions com la Moderna Galerija (MG Ljubljana, [[Eslovènia]]), Museum van Hedendaagse Kunst Antwerpen (MHKA, [[Amberes]], [[Bèlgica]]), Van Abbemuseum (VAM, de [[Eindhoven]], [[Països Baixos]]), SALT ([[Turquia]]) i el Museu d'Art Contemporàneu de [[Barcelona]] (MACBA, [[Espanya]]).
{{Cita|si alguna volta l'indústria cinematogràfica fon símbol de l'entreteniment, en el sigle XXI la presència del cine en la colecció d'un museu representa lo contrari: capacitat crítica.}}
{{Cita|si alguna volta l'indústria cinematogràfica fon símbol de l'entreteniment, en el sigle XXI la presència del cine en la colecció d'un museu representa lo contrari: capacitat crítica.}}
== Atres organismes ==
Des de l'any [[2001]] és membre del Comité Internacional per a Museus i Coleccions d'Art Modern (CIMAM), del que ha segut secretari i tesorer entre [[2004]] i [[2007]] i president entre agost de [[2007]] i [[2010]]. En eixe mateix any va presidir el jurat de la 52a Exposició Internacional d'Art de la Bienal de Venècia. És membre del "American Center Foundation Borrad"; (ACF), organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'art contemporàneu, i del Comité Assessor de Documenta 12 en Kassel.
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==