35 712
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|La derrota dels Centzon Huitznáhuac per Huitzilopochtli en el Còdex Florentino Els '''Centzon Huitznáhuac''' (e…»
[[File:Centzon_Huitznahuac.jpg|thumb|250px|La derrota dels Centzon Huitznáhuac per Huitzilopochtli en el Còdex Florentino]]
Els '''Centzon Huitznáhuac''' (en náhuatl: centzonhuītznāhuac lit. «quatrecents biznagas», pronunciat [sent͡sonwiːtsˈnaːwa]) en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu|deus]] de les [[Estrela|estreles]] meridionals o del sur, els fills de [[Coatlicue]], deesa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, germans de la deesa llunar [[Coyolxauhqui]] que els regia.
== Etimologia ==
Prové de les raïls -cetzon[*tli] ‘quatrecents’ i -huitznahuac ‘biznaga’, paraula que a la seua volta es compon de huitztli ‘espina’ i -nahuac ‘rodejat de’/‘prop de’.
== Mit ==
Quan la deesa Coatlicue va ser fecundada per una ploma, la seua filla major, [[Coyolxauhqui]], i els seus fills, els Centzon Huitznáhuac, ho varen considerar deshonrós i despreciable, va ser llavors quan la deesa llunar guià als seus germans, les estreles meridionals a la montanya de Coatépec, a on Coatlicue es trobava ya embarassada per a matar-la, pero un d'ells cridat [[Quauitlícac]] es va aliar en el fill nonato de Coatlicue, [[Huitzilopochtli]], i li va avisar de quàn i a on estos deus estelars i la seua germana s'estaven acostant per a cometre el matricidi, i aixina va ser que el pla no va tindre èxit en ser delatats abans d'aplegar a Coatépec i va poder nàixer Huitzilopochtli ya adult, armat llest per a la batalla, per lo que va poder derrotar i desmembrar a la seua germana, exterminant a casi tots els Centzon Huitznáhuac.
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. ISBN 978-9684327955
* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Zavala-Hurtado, José Alejandro (2016). «Buscando a los Centzon Huitznáhuac: Hernández, H.M. y Gómez-Hinostrosa, C. (2015)
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Centzon Huitznahua}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
Els '''Centzon Huitznáhuac''' (en náhuatl: centzonhuītznāhuac lit. «quatrecents biznagas», pronunciat [sent͡sonwiːtsˈnaːwa]) en la [[mitologia asteca]] són els [[Deu|deus]] de les [[Estrela|estreles]] meridionals o del sur, els fills de [[Coatlicue]], deesa de la fertilitat, patrona de la vida i de la mort, germans de la deesa llunar [[Coyolxauhqui]] que els regia.
== Etimologia ==
Prové de les raïls -cetzon[*tli] ‘quatrecents’ i -huitznahuac ‘biznaga’, paraula que a la seua volta es compon de huitztli ‘espina’ i -nahuac ‘rodejat de’/‘prop de’.
== Mit ==
Quan la deesa Coatlicue va ser fecundada per una ploma, la seua filla major, [[Coyolxauhqui]], i els seus fills, els Centzon Huitznáhuac, ho varen considerar deshonrós i despreciable, va ser llavors quan la deesa llunar guià als seus germans, les estreles meridionals a la montanya de Coatépec, a on Coatlicue es trobava ya embarassada per a matar-la, pero un d'ells cridat [[Quauitlícac]] es va aliar en el fill nonato de Coatlicue, [[Huitzilopochtli]], i li va avisar de quàn i a on estos deus estelars i la seua germana s'estaven acostant per a cometre el matricidi, i aixina va ser que el pla no va tindre èxit en ser delatats abans d'aplegar a Coatépec i va poder nàixer Huitzilopochtli ya adult, armat llest per a la batalla, per lo que va poder derrotar i desmembrar a la seua germana, exterminant a casi tots els Centzon Huitznáhuac.
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. ISBN 978-9684327955
* Rheims, Cristina A.; Brescovit, Antonio D. (2004-09). «On the Amazonian species of the genus Scytodes Latreille (Arachnida, Araneae, Scytodidae)». Revista Brasileira de Zoologia 21 (3): 525-533. ISSN 0101-8175
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Zavala-Hurtado, José Alejandro (2016). «Buscando a los Centzon Huitznáhuac: Hernández, H.M. y Gómez-Hinostrosa, C. (2015)
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Centzon Huitznahua}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]