124 718
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Nahuals En la mitologia asteca, un '''nahual''' (també cridat '''nagual o nawal''' (del náhuatl: nahuall…»
[[File:Codex_Borgia_page_22.jpg|thumb|250px|Nahuals]]
En la [[mitologia asteca]], un '''nahual''' (també cridat '''nagual o nawal''' (del náhuatl: nahualli ‘amagat, amagat, disfràs’) és una espècie de bruix o ser sobrenatural que té la capacitat de prendre forma animal. El terme referix tant a la persona que té eixa capacitat com a l'animal mateix que fa les voltes d'alter ego o animal.
El concepte s'expressa en diferents llengües natives, en diferents significats i contexts. Més habitualment, entre els grups indígenes es denomina nahualisme a la pràctica o capacitat d'algunes persones per a transformar-se en animals, elements de la naturalea o realisar actes de bruixeria.
D'acort en algunes tradicions, es diu que cada persona, al moment de nàixer, té ya l'esperit d'un animal, que s'encarrega de protegir-ho i guiar-ho. Estos esperits usualment es manifesten només com una image que aconsella en somis o en certa afinitat a l'animal que va prendre a la persona com la seua protegida. Una dòna que el seu nahual fora un [[cenzontle]] tindrà una veu privilegiada per al cant, pero no tots tenen un contacte tan lleu: es creu que els bruixos i chamans del centre de Mesoamérica poden crear un víncul molt propenc en els seus nahuales, lo que els dona una série de ventages que ells saben aprofitar, la visió del [[gavilà]], l'olfat del [[llop]] o l'oït de l'ocelote passen a ser ferramentes d'estos vidents i inclús s'afirma que alguns, més preparats, poden adquirir inclús la forma dels seus nahuals i utilisar esta habilitat de diverses formes, no totes elles bienintencionades, segons la tradició i la cultura popular.
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
* González Torres, Yolotl (2003). «Auándaro». Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Dinamarca num 81, México 06600, CDMX: Ediciones Larousse. p. 16. ISBN 9706078029
* Martínez González, Roberto (3 de junio de 2015). «Nahualli, image and representation». Dimensión Antropológica. México: Instituto Nacional de Antropología e Historia
* Merit, Dafne (2021). «Ixpuxtequi». Historias Ancestrales. México: Instituto Nacional de los Pueblos Indígenas
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Balsalobre, Gonzalo de, Relación auténtica de las idolatrías, supersticiones y vanas observaciones de los indios del Obispado de Oaxaca.
* Barrios, Carlos. El Libro del destino. Editorial Cholsamac. 2004.
* Bourbourg, Ch. E. Brasseur de, Viajes por el Istmo de Tehuantepec.
* Brinton, Daniel, (1894) Nagualism. A Study in Native American Folklore and History.
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nahual}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
En la [[mitologia asteca]], un '''nahual''' (també cridat '''nagual o nawal''' (del náhuatl: nahualli ‘amagat, amagat, disfràs’) és una espècie de bruix o ser sobrenatural que té la capacitat de prendre forma animal. El terme referix tant a la persona que té eixa capacitat com a l'animal mateix que fa les voltes d'alter ego o animal.
El concepte s'expressa en diferents llengües natives, en diferents significats i contexts. Més habitualment, entre els grups indígenes es denomina nahualisme a la pràctica o capacitat d'algunes persones per a transformar-se en animals, elements de la naturalea o realisar actes de bruixeria.
D'acort en algunes tradicions, es diu que cada persona, al moment de nàixer, té ya l'esperit d'un animal, que s'encarrega de protegir-ho i guiar-ho. Estos esperits usualment es manifesten només com una image que aconsella en somis o en certa afinitat a l'animal que va prendre a la persona com la seua protegida. Una dòna que el seu nahual fora un [[cenzontle]] tindrà una veu privilegiada per al cant, pero no tots tenen un contacte tan lleu: es creu que els bruixos i chamans del centre de Mesoamérica poden crear un víncul molt propenc en els seus nahuales, lo que els dona una série de ventages que ells saben aprofitar, la visió del [[gavilà]], l'olfat del [[llop]] o l'oït de l'ocelote passen a ser ferramentes d'estos vidents i inclús s'afirma que alguns, més preparats, poden adquirir inclús la forma dels seus nahuals i utilisar esta habilitat de diverses formes, no totes elles bienintencionades, segons la tradició i la cultura popular.
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. pp. 229, 230, 231, 232, 233, 234, 235, 236. ISBN 978-9684327955.
* González Torres, Yolotl (2003). «Auándaro». Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. Dinamarca num 81, México 06600, CDMX: Ediciones Larousse. p. 16. ISBN 9706078029
* Martínez González, Roberto (3 de junio de 2015). «Nahualli, image and representation». Dimensión Antropológica. México: Instituto Nacional de Antropología e Historia
* Merit, Dafne (2021). «Ixpuxtequi». Historias Ancestrales. México: Instituto Nacional de los Pueblos Indígenas
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Balsalobre, Gonzalo de, Relación auténtica de las idolatrías, supersticiones y vanas observaciones de los indios del Obispado de Oaxaca.
* Barrios, Carlos. El Libro del destino. Editorial Cholsamac. 2004.
* Bourbourg, Ch. E. Brasseur de, Viajes por el Istmo de Tehuantepec.
* Brinton, Daniel, (1894) Nagualism. A Study in Native American Folklore and History.
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* Krickeberg, Walter (1985). Mitos y leyendas de los aztecas, incas, mayas y muiscas. México: FCE
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Robelo, Cecilio A (1951). Diccionario de mitología náhuatl. México: Ediciones Fuente Cultural
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2003). Guía de seres fantásticos del México prehispánico, Ed. Vila, México. ISBN 968-5414-24-6.
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Nahual}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]