41 118
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Chaneque Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la …»
[[File:LaAbuelita.jpeg|thumb|250px|Chaneque]]
Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.
Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.
En l'actualitat, en [[Mèxic]], els chaneques són esperits trabucants, en aspecte de chiquets, que amaguen coses i se li apareixen a la gent distraent-los per a fer-los perdre el camí o desaparéixer-los. Una creència popular era que per a evitar que els chaneques atraparen o es dugueren a les persones, es devia usar la roba al revés en anar solament pel mont.
== Característiques ==
Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.
== Referències ==
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Monstruos Mexicanos Prehispánicos (aztecas y mayas) por RAPATUSTRA
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias
* Peniche Barrera, Roldán (1992). El libro de los fantasmas mayas. México: Maldonado Editores. Biblioteca Básica del Mayab
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Olmeca (réplicas)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
Els '''chaneques''' (del náhuatl, els que habiten en llocs perillosos o amos de la casa) són criatures de la [[mitologia asteca]], entitats associades al inframon la principal funció del qual és escoltar i cuidar els monts i els animals; segons les creències poden prendre diverses formes, de les quals destaca el de chicotet home o dòna, deixant chafades blanques.
Es caracterisen per ser molt bolers. Estos sers habiten els boscs i les selves, cuiden dels manantials, els arbres i els animals selvats. Es creu que són capaços d'esglayar a la gent i fer-los perdre la seua tonalli, l'esperit associat en el dia del seu naiximent, lo que deu ser corregit en un ritual destinat a recuperar el tonalli perdut o la persona afectada pot aplegar a morir.
En l'actualitat, en [[Mèxic]], els chaneques són esperits trabucants, en aspecte de chiquets, que amaguen coses i se li apareixen a la gent distraent-los per a fer-los perdre el camí o desaparéixer-los. Una creència popular era que per a evitar que els chaneques atraparen o es dugueren a les persones, es devia usar la roba al revés en anar solament pel mont.
== Característiques ==
Els chaneques destinen part important de temps a la realisació de lo que a ulls humans podrien ser travesures, tals com aventar pedres, trencar coses, sacsar les hamaques, jalar li la coa als gossos, esglayar als animals de corral i dur-se objectes. La seua relació en la salut o absència d'ella es manifesta pel fet de provocar malalties, especialment aquelles referides a la pèrdua de l'[[ànima]]. No obstant, pot recompensar també a l'home en riquees i bona fortuna.
== Referències ==
* Meza, Otilia (1981). El Mundo Mágico de los Dioses del Anáhuac. México: Editorial Universo México. pp. 117, 118, 119. ISBN 968-35-0093-5
* Monstruos Mexicanos Prehispánicos (aztecas y mayas) por RAPATUSTRA
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
==Bibliografia ==
* Álvarez, José Rogelio (1998). Leyendas mexicanas. España: Everest
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
* González Torres, Yólotl (1999). Diccionario de mitología y religión de Mesoamérica. México: Larousse
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Olavarrieta, Marcela (1990). Magia en los tuxtlas, Veracruz. México: INI/CNCA. Col. Presencias
* Peniche Barrera, Roldán (1992). El libro de los fantasmas mayas. México: Maldonado Editores. Biblioteca Básica del Mayab
* Santamaría, Francisco (1974). Diccionario de mexicanismos. México: Porrúa
* Trejo Silva, Marcia (2009). Fantasmario mexicano. México: Trillas. ISBN 978-607-0069-8
* Trejo Silva, Marcia (2004). Guía de seres fantásticos del México Prehispánico. México: Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Weitlaner, Roberto (compilador) (1977). Relatos, mitos y leyendas de la Chinantla. México: Instituto Nacional Indigenista. Serie Antropología Social
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Olmeca (réplicas)}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]