25 998
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Juan Manuel Fangio''' (Balcarce, província de Buenos Aires, Argentina, 24 de juny de 1911 - Buenos Aires, Argentina, 17 de jul…»
'''Juan Manuel Fangio''' ([[Balcarce]], província de [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[24 de juny]] de [[1911]] - [[Buenos Aires]], [[Argentina]], [[17 de juliol]] de [[1995]]) fon un pilot d'automovilisme argentí. És considerat pels especialistes com un dels pilots de l'automovilisme mundial més destacats de tots els temps, per haver conseguit cinc títuls mundials de [[Fòrmula 1]] durant les temporades de [[1951]], [[1954]], [[1955]], [[1956]] i [[1957]] i els subcampeonats de [[1950]] i [[1953]].
En la seua chiquea va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la mecànica automovilística i participar en competicions no oficials. En [[1938]] va debutar en Turisme Carretera i va competir a bordo d'un [[Ford|Ford V8]]. En [[1940]] va passar a competir en [[Chevrolet]], en el qual va obtindre el Gran Premi Internacional del Nort i es va consagrar com a Campeó Argentí de Turisme Carretera, títul que va repetir a l'any següent. Despuix va competir en les categories de Força Lliure (antecessores de la Fòrmula 1 Mecànica Argentina) a on va guanyar en quatre ocasions, des de [[1947]] a [[1949]] en un Volpi-Chevrolet i en [[1950]] en un [[Talbot]].
En [[1947]], en la colaboració del govern argentí, va començar a participar en els Grans Premis del continent europeu. Des de [[1947]] a [[1958]], va competir en Grans Premis de manera oficial per a les marques [[Mercedes]], [[Maserati]], [[Alfa Romeo]] i [[Ferrari]] obtenint cinc títuls mundials i dos subcampeonats.
Fangio va obtindre 24 victòries, 35 podis, 29 ''pole positions'' i 23 regressos ràpits en 51 Grans Premis. Va mantindre durant un extens periodo el récort de més títuls en Fòrmula 1 fins que fon desplaçat per [[Michael Schumacher]] en [[2003]]. No obstant, es manté com el pilot de millor promig de victòries, l'únic pilot que va guanyar campeonats de Fòrmula 1 en quatre escuderies distintes i el pilot campeó més longeu de l'història (46 anys i 41 dies).
Víctima d'un greu accident en [[Monza]] en [[1952]], estigué dos temporades alluntat dels autòdroms; una volta recuperat, es va proclamar campeó del món en [[1954]] (Maserati i Mercedes), [[1955]] (Mercedes), [[1956]] (Lancia-Ferrari). Per una atra part, va triumfar en les 12 Hores de Sebring de [[1956]] i [[1957]] en Ferrari i Maserati respectivament. Despuix d'un seqüestre en [[Cuba]] en l'any [[1958]], va obtindre la seua última victòria en febrer d'eixe mateix any en el Gran Premi d'Argentina, als 46 anys d'edat, i es va retirar de la competició uns mesos despuix.
== Reconeiximents ==
Des de l'any [[1974]], fon president del directori de Mercedes-Benz [[Argentina]], i despuix del seu retir fon designat president honorari de [[Mercedes-Benz]] en Argentina des de [[1987]], i va inaugurar un museu en la seua ciutat natal.
En [[2011]], en el centenari del seu naiximent, es varen realisar variades activitats en motiu del seu naiximent.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_Fangio Juan Manuel Fangio en Wikipedia]
En la seua chiquea va abandonar els seus estudis per a dedicar-se a la mecànica automovilística i participar en competicions no oficials. En [[1938]] va debutar en Turisme Carretera i va competir a bordo d'un [[Ford|Ford V8]]. En [[1940]] va passar a competir en [[Chevrolet]], en el qual va obtindre el Gran Premi Internacional del Nort i es va consagrar com a Campeó Argentí de Turisme Carretera, títul que va repetir a l'any següent. Despuix va competir en les categories de Força Lliure (antecessores de la Fòrmula 1 Mecànica Argentina) a on va guanyar en quatre ocasions, des de [[1947]] a [[1949]] en un Volpi-Chevrolet i en [[1950]] en un [[Talbot]].
En [[1947]], en la colaboració del govern argentí, va començar a participar en els Grans Premis del continent europeu. Des de [[1947]] a [[1958]], va competir en Grans Premis de manera oficial per a les marques [[Mercedes]], [[Maserati]], [[Alfa Romeo]] i [[Ferrari]] obtenint cinc títuls mundials i dos subcampeonats.
Fangio va obtindre 24 victòries, 35 podis, 29 ''pole positions'' i 23 regressos ràpits en 51 Grans Premis. Va mantindre durant un extens periodo el récort de més títuls en Fòrmula 1 fins que fon desplaçat per [[Michael Schumacher]] en [[2003]]. No obstant, es manté com el pilot de millor promig de victòries, l'únic pilot que va guanyar campeonats de Fòrmula 1 en quatre escuderies distintes i el pilot campeó més longeu de l'història (46 anys i 41 dies).
Víctima d'un greu accident en [[Monza]] en [[1952]], estigué dos temporades alluntat dels autòdroms; una volta recuperat, es va proclamar campeó del món en [[1954]] (Maserati i Mercedes), [[1955]] (Mercedes), [[1956]] (Lancia-Ferrari). Per una atra part, va triumfar en les 12 Hores de Sebring de [[1956]] i [[1957]] en Ferrari i Maserati respectivament. Despuix d'un seqüestre en [[Cuba]] en l'any [[1958]], va obtindre la seua última victòria en febrer d'eixe mateix any en el Gran Premi d'Argentina, als 46 anys d'edat, i es va retirar de la competició uns mesos despuix.
== Reconeiximents ==
Des de l'any [[1974]], fon president del directori de Mercedes-Benz [[Argentina]], i despuix del seu retir fon designat president honorari de [[Mercedes-Benz]] en Argentina des de [[1987]], i va inaugurar un museu en la seua ciutat natal.
En [[2011]], en el centenari del seu naiximent, es varen realisar variades activitats en motiu del seu naiximent.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Manuel_Fangio Juan Manuel Fangio en Wikipedia]