38 533
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Glifo de Ahuízotl L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la mitologia…»
[[File:AhuitzotlGlyphHarvard.jpg|thumb|250px|Glifo de Ahuízotl]]
L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].
La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:
{{cita|“és tamany com un soset, té el pèl molt lezne i chicotet, té les orelletes chicotetes i puntagudes, té un cos negre i molt pla, té la coa llarga i en la veta de la coa una com a mà de persona; té peus i mans, i les mans i peus com de mono; habita este animal en els profunts manantials de les aigües.”}}
Disponia també d'una coa molt llarga arrematada en una mà en la que atrapava a tot aquell que s'acostara a les charqueas i cursos d'aigua a on habitava i el ofegava.
En ser un nom poc comú els cronistes varen posar poca atenció en traduir-ho, lo més general és trobar el seu significat com llúdria o gos d'aigües. L'historiador Enrique Vela el analisa des d'un punt etimològic i propon la traducció com l'espinós de l'aigua; que seria el seu sentit original pero en l'us diari va deure referir-se exclusivament per a nomenar a l'animal. S'ha propost que podria tractar-se d'un animal hui extint del Llac de Texcoco, emparentat en les llúdries, i per la seua rarea, mitificado tant en hàbits com a aspecte.
L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la [[pluja]], suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues [[Ànima|ànimes]] eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els [[Ull|ulls]], les [[Ungla|ungles]] i les [[Dent|dents]] en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i [[Granota|granotes]].
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. p. 74. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Marcia Trejo. Guía de seres fantásticos del México prehispánico. México: Editorial Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ahuitzotl}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]
L''''ahuízotl''' (náhuatl, ''āhuitzotl'') és una criatura llegendària de la [[mitologia asteca]].
La descripció de l'animal va ser feta pels informants de Fra [[Bernardino de Sahagún]] i és la següent:
{{cita|“és tamany com un soset, té el pèl molt lezne i chicotet, té les orelletes chicotetes i puntagudes, té un cos negre i molt pla, té la coa llarga i en la veta de la coa una com a mà de persona; té peus i mans, i les mans i peus com de mono; habita este animal en els profunts manantials de les aigües.”}}
Disponia també d'una coa molt llarga arrematada en una mà en la que atrapava a tot aquell que s'acostara a les charqueas i cursos d'aigua a on habitava i el ofegava.
En ser un nom poc comú els cronistes varen posar poca atenció en traduir-ho, lo més general és trobar el seu significat com llúdria o gos d'aigües. L'historiador Enrique Vela el analisa des d'un punt etimològic i propon la traducció com l'espinós de l'aigua; que seria el seu sentit original pero en l'us diari va deure referir-se exclusivament per a nomenar a l'animal. S'ha propost que podria tractar-se d'un animal hui extint del Llac de Texcoco, emparentat en les llúdries, i per la seua rarea, mitificado tant en hàbits com a aspecte.
L'atac de l'ahuízotl, que estava al servici de les divinitats de la [[pluja]], suponia que els deus havien elegit a la víctima i les seues [[Ànima|ànimes]] eren portades al paraís. Els cossos dels infortunatos, que només podien ser tocats per sacerdots per l'interés dels deus per les seues ànimes, sempre apareixien als pocs dies del ofegament i a tots ells, la béstia els havia arrancat els [[Ull|ulls]], les [[Ungla|ungles]] i les [[Dent|dents]] en l'interior de la seua gruta subaquàtica. Generalment, l'ahuízotl atrea als humans, especialment als peixcadors, plorant com un bebé des de les vores i a voltes provocava moles que expulsaven fòra de l'aigua a peixos i [[Granota|granotes]].
== Referències ==
* Cecilio Agustín Robelo (1905). Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología, ed. Diccionario de Mitología Nahua. México. p. 74. ISBN 978-9684327955
* Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955
* Vela, Enrique (2011). «Los Tlatoanis mexicas». Arqueología mexicana (Especial edición) (Editorial Raíces)
==Bibliografia ==
* Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. p. 57. ISBN 968-38-0306-7
* Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
* León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
* Marcia Trejo. Guía de seres fantásticos del México prehispánico. México: Editorial Vila. ISBN 968-5414-24-6
* Marcia Trejo. Monstruos mexicanos. México: Editorial Diana. ISBN 978-968-13-4387-3
* Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6
* Roldán Peniche Barrera, "Bestiario mexicano". Editorial Panorama, México
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ahuitzotl}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia asteca]]