Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | En la [[mitologia celta]], el '''Rei del Roure''' és una antiga deitat europea, el qual regnava sobre la mitat lluminosa de l'any, és dir, des del solstici [[Hivern|hivernal]] fins al solstici d'[[estiu]], estant en contrapunt en el [[Rei de l'Acebo]]. | + | En la [[mitologia celta]], el '''Rei del Roure''' és una antiga deitat europea, el qual regnava sobre la mitat lluminosa de l'any, és dir, des del solstici [[Hivern|hivernal]] fins al solstici d'[[estiu]], estant en contrapunt en el [[Rei de l'Acebo]] ([[Visc i Agrévol|Agrévol]] en [[valencià]]). |
| | | |
− | Sol representar-se en aspecte d'un home més jove que el Rei de l'Acebo, que sol vestir de [[roig]] i va adornat en fulls de [[roure]], sent una deitat de la lluminositat i de la renaixença. Els neopagans han recuperat el seu cult i honren a abdós deus en les festivitats nomenades Litha i [[Yule]]. | + | Sol representar-se en aspecte d'un home més jove que el Rei de l'Agrévol, que sol vestir de [[roig]] i va adornat en fulls de [[roure]], sent una deitat de la lluminositat i de la renaixença. Els neopagans han recuperat el seu cult i honren a abdós deus en les festivitats nomenades Litha i [[Yule]]. |
| | | |
| == Història == | | == Història == |
− | La lluita entre el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació. | + | La lluita entre el Rei de l'Agrévol i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació. |
| | | |
| No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada. | | No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada. |
| | | |
− | Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'acebo i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo. | + | Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'agrévol i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |