Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
57 bytes afegits ,  10:36 16 feb 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
En la [[mitologia celta]], el '''Rei del Roure''' és una antiga deitat europea, el qual regnava sobre la mitat lluminosa de l'any, és dir, des del solstici [[Hivern|hivernal]] fins al solstici d'[[estiu]], estant en contrapunt en el [[Rei de l'Acebo]].  
+
En la [[mitologia celta]], el '''Rei del Roure''' és una antiga deitat europea, el qual regnava sobre la mitat lluminosa de l'any, és dir, des del solstici [[Hivern|hivernal]] fins al solstici d'[[estiu]], estant en contrapunt en el [[Rei de l'Acebo]] ([[Visc i Agrévol|Agrévol]] en [[valencià]]).  
   −
Sol representar-se en aspecte d'un home més jove que el Rei de l'Acebo, que sol vestir de [[roig]] i va adornat en fulls de [[roure]], sent una deitat de la lluminositat i de la renaixença. Els neopagans han recuperat el seu cult i honren a abdós deus en les festivitats nomenades Litha i [[Yule]].
+
Sol representar-se en aspecte d'un home més jove que el Rei de l'Agrévol, que sol vestir de [[roig]] i va adornat en fulls de [[roure]], sent una deitat de la lluminositat i de la renaixença. Els neopagans han recuperat el seu cult i honren a abdós deus en les festivitats nomenades Litha i [[Yule]].
    
== Història ==
 
== Història ==
La lluita entre el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació.
+
La lluita entre el Rei de l'Agrévol i el Rei del Roure simbolisa el choc entre l'estació freda (el periodo d'hivern) i l'estació càlida (el periodo d'estiu). Els celtes dividien l'any en dos periodos, sent el Rei de l'Acebo i el Rei del Roure els representants d'estes dos estacions. Els celtes distinguixen també entre una temporada clara i una temporada obscura, marcant aixina la Roda de l'Any. Els dos germans competixen per a determinar quí tindrà dret a regnar per més temps. La baralla entre els dos té lloc en el moment del Yule, quan el Rei del Roure li talla el cap al Rei de l'Acebo i pren el seu lloc en el tro fins a mitat d'estació.
    
No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada.
 
No obstant, hi ha variacions en esta història de la seua lluita. De fet, en ocasions descriuen indulgència cap al seu oponent, qui, despuix de la seua derrota, espera pacientment fins a la següent mitat d'estació per a recuperar el seu lloc en el tro. També pot referir-se a la qüestió de celebrar la llum que s'impon a les tenebres per mig de la lluita de dos germans al final de cada temporada.
   −
Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'acebo i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo.
+
Igualment, pot referir-se a una associació del deu cornut en l'aspecte d'un deu solar. De fet, els reis de l'agrévol i el roure també poden comparar-se en el cicle solar que aumenta en la nova estació i que inicia en el final de l'atra estació. En qualsevol cas, es tracta d'un cicle que alterna el poder del Rei del Roure i el de l'Acebo.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
38 974

edicions

Menú de navegació