Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1746 bytes afegits ,  07:39 16 feb 2023
Llínea 10: Llínea 10:  
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 
}}
 
}}
'''Francisco Barreda Trilles''', conegut popularment com '''Frisco''' o '''El Mac Frisco''' ([[Vilafamés]], [[18 de juliol]] de [[1933]] - [[Castelló de la Plana]], [[14 de febrer]] de [[2023]]) fon un dibuixant, pintor i mac [[Valencians|valencià]]. Està considerat com el pioner de la màgia i l'ilusionisme en Castelló.  
+
'''Francisco Barreda Trilles''', conegut popularment com '''Frisco''' o '''El Mac Frisco''' ([[Vilafamés]], [[18 de juliol]] de [[1933]] - [[Castelló de la Plana]], [[14 de febrer]] de [[2023]]) fon un dibuixant, pintor i mac [[Valencians|valencià]]. Està considerat com el pioner de la màgia i l'ilusionisme en Castelló.  
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Fill d'un vinater, Miguel Barreda Blasco i d'Encarnación Trilles Valls, terratinents, naixqué en la població valenciana de Vilafamés, en la comarca de la [[Plana Alta]], el 18 de juliol de l'any 1933, fon el germà menut de Julia, Miguel i Vicente. Tot ells, naixqueren en els anys de la [[Guerra civil espanyola|guerra]] i començaren els seus estudis en el colege. Francisco estudià en el colege Cervantes de la Ronda Magdalena de Castelló, a on cridà l'atenció del seu bon fer en el dibuix quan tenia nou anys. Fon matriculat pel seus pares en l'Escola d'Arts i Oficis, a on ademés de perfeccionar el seu dibuix, també mostrà les seues bones maneres en l'utilisació de les màquines i ferramentes, descollant com a torner. L'aprenentage d'este ofici li permetí entrar a treballar als catorze anys en els tallers de Mateu i Navarro. Al temps, es convertí en empleat dels tallers de l'empresa Hispano de Fuente en Segures.  
+
Fill d'un vinater, Miguel Barreda Blasco i d'Encarnación Trilles Valls, terratinents, naixqué en la població valenciana de Vilafamés, en la comarca de la [[Plana Alta]], el 18 de juliol de l'any 1933, fon el germà chicoitet de Julia, Miguel i Vicente. Tot ells, naixqueren en els anys de la [[Guerra civil espanyola|guerra]] i començaren els seus estudis en el colege. Francisco estudià en el colege Cervantes de la Ronda Magdalena de Castelló, a on cridà l'atenció del seu bon fer en el dibuix quan tenia nou anys. Fon matriculat pel seus pares en l'Escola d'Arts i Oficis, a on ademés de perfeccionar el seu dibuix, també mostrà les seues bones maneres en l'utilisació de les màquines i ferramentes, descollant com a torner. L'aprenentage d'este ofici li permetí entrar a treballar als catorze anys en els tallers de Mateu i Navarro. Al temps, es convertí en empleat dels tallers de l'empresa Hispano de Fuente en Segures.  
    
Per les vesprades i les nits, pintava quadros, firmant com a ''Frisco''.
 
Per les vesprades i les nits, pintava quadros, firmant com a ''Frisco''.
Llínea 20: Llínea 20:  
En l'any [[1955]], fon cridat a files i feu el [[servici militar]] en [[Palma de Mallorca]], en ofici i benefici. Tornà a Castelló de fotografies vestit de soldat i en moltes ganes de fer coses. En l'Organisació Sindical d'Educació i Descans trobà el moment àlgit d'aquells grups teatrals tan populars que li ajudaren a viure la vida des d'un escenari.
 
En l'any [[1955]], fon cridat a files i feu el [[servici militar]] en [[Palma de Mallorca]], en ofici i benefici. Tornà a Castelló de fotografies vestit de soldat i en moltes ganes de fer coses. En l'Organisació Sindical d'Educació i Descans trobà el moment àlgit d'aquells grups teatrals tan populars que li ajudaren a viure la vida des d'un escenari.
   −
El 20 de maig de [[1961]] va contraure matrimoni en una chica de família castellonenca, María Teresa Carbó Moreno, en l'[[Concatedral de Santa Maria (Castelló)|iglésia de Santa Maria de Castelló]]. El matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que està en el món del taulellet; Javier i Jesús, que són professors de Belles Arts i Maite, que és mestra d'escola
+
El [[20 de maig]] de [[1961]] va contraure matrimoni en una chica de família castellonenca, María Teresa Carbó Moreno, en l'[[Concatedral de Santa Maria de Castelló|iglésia de Santa Maria de Castelló]]. El matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que està en el món del [[taulellet]]; Javier i Jesús, que són professors de Belles Arts i Maite, que és mestra d'escola.
 +
 
 +
Per a mantindre a la seua família tingué que treballar un temps com a mecànic torner en [[Suècia]] i [[Alemània]] pero mentres en el temps començà a fer trucs de màgia i ilusionisme i era capaç d'entretindre a la gent en els seus jocs de mans i trucs.
 +
 
 +
En l'any [[1966]] Castelló començà a bon ritme en l'aspecte industrial i Francisco Barreda fon reclamat com a expert mecànic-torner en l'empresa ESSO, despuix coneguda com Petromed i en l'actualitat com BP Oil, en la refineria del [[Grau de Castelló]] i allí estigué fins a la seua jubilació en [[1993]].
 +
 
 +
== Màgia ==
 +
 
 +
Francisco Barreda tenia afició i habilitat en els jocs de mans, tingué contactes professionals que li havien ensenyat i animat. Feya els seus jocs de mans en associacions culturals i en festes particulars. ''Frisco'' se feu un nom en el món de la màgia. Els germans Cuéllar, descendents del Circ Cortés, l'acolliren i per ells conseguí moltes actuacions i més experiència professional i innovació. En un temps, formà parella en Nino Cuéllar que formaren una parella de pallassos, Frisco i Nino.
 +
 
 +
L'Ajuntament de Castelló tenia programats diverses campanyes d'actuacions i teatre com: "Temps de Primavera", "Nadal a Castelló" , "A l'estiu tot lo món viu" o "Festa al carrer", ''Frisco'' animà a l'ajuntament a que organisara també una festa de màgia en el Teatre del Raval i se feu el ''"Festival de Magia de Castellón"'' i se creà el Grup Màgic de Castelló, Francisco Barreda fon el seu president.
 +
 
 +
En el ''"Festival de Magia de Castellón"'' actuaren, entre atres molts, Red Richard (Ricardo Rojo) i Joaquín Durbán, que s'anunciava com el ''Mago Albertini'', a on el que més ha triunfat ha segut ''[[Yunke]]''.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
26 046

edicions

Menú de navegació