35 543
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació d'Oberón '''Oberón''' és, en la mitologia cel…»
[[File:Shakespeare's comedy of A midsummer-night's dream (1914) (14729845086).jpg|thumb|250px|Representació d'Oberón]]
'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes migwevals, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.
== Història ==
La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baixe el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.
D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
{{Commonscat|Oberon}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
'''Oberón''' és, en la mitologia celta i en les llegendes migwevals, el rei de les fades; també es diu que era cosí del rei dels hòmens. És famós com a personage en l'obra de [[William Shakespeare]], ''El somi d'una nit d'estiu''.
== Història ==
La llegenda d'Oberón hauria tingut el seu inici lliterari en el Cantar de gesta francés ''Els Prouesses et faitz du noble Huon de Bordeaux'' (primera mitat del [[sigle XIII]]). En este cantar el noble Huon, fill de Seguin, comte de Bordeus, mata a un home que ha caigut en una emboscada, qui resulta ser Charlot, el fill de l'Emperador. Per això és condenat, pero obté la suspensió temporal del castic a condició de visitar la cort de l'Emir de Babilonia, retornar en un mechó dels cabells d'est i quatre de les seues [[Dent|dents]], i allí també assessinar al millor dels seus cavallers i besar en tres ocasions a la seua filla Esclarmonde. En l'ajuda del [[donyet]] Oberón, Huon conseguix l'èxit despuix d'afrontar moltes aventures. Carlos el Chiquet, fill de Carlos el Calvo, mor en l'any [[886]] per ferides infligides per Aubouin baix circumstàncies similars. El Seguin de la vida real va ser un comte de Bordeus baixe el regnat de Ludovico Pío, en l'any [[839]], i va morir lluitant contra els normandos sis anys despuix.
D'esta manera, Oberón apareix en una fantasia cortesana del sigle XIII basada en un episodi històric del [[sigle IX]]. Li són donats atavíos Celtes, com una copa màgica que sempre estarà plena per als virtuosos. La copa màgica li proveïx el seu berenar; pero tal és la seua virtut que no solament produïx [[vi]], sino sustente més sòlit quan es desija, i, segons Thomas Bulfinch, es dia que era fill de [[Morgana|Morgana li Fay]] i [[Julio César]].
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
{{Commonscat|Oberon}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]