41 515
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «La paraula gala '''nemeton o nemeto''' designa el santuari, el lloc específic en el que els celtes practicaven el cult, baixe la direcció dels druïdes. L…»
La paraula gala '''nemeton o nemeto''' designa el santuari, el lloc específic en el que els celtes practicaven el cult, baixe la direcció dels [[druïdes]]. L'equivalent gaèlic és Nemed que significa «sagrat». En britónico, es troba nyfed i neved en [[bretó]] en el sentit de «santuari ». Estrabón referix que el nom del santuari dels gálates d'Anatolia era Drunemeton (Llibre XII.I).
== Localisacions ==
Estos llocs sagrats es troben en el món celta, també en [[Gran Bretanya]], en [[Hongria]], en [[Alemània]], en [[Suïssa]], en la [[República Checa]] ,etc., i evidentment en Galia, a on l'arqueologia ha demostrat la riquea i l'abundància d'estos llocs.
En les époques més antigues, el cult tenia lloc a l'aire lliure, en llocs consagrats, determinats pels druïdes, i no és desgavellat pensar que llocs megalítics foren «recuperats» en fins religiosos.
Els recints i les construccions varen aparéixer tardíament, en la primera mitat del [[sigle III a. C.]], i varen ser utilisats fins a l'invasió romana.
== El cult ==
Els llocs que han segut excavats tenen ossos d'animals en grans cantitats, esquelets humans i numeroses armes neutralisades (trencades o retortillades). Això revela la pràctica de sacrificis. Es té constància de sacrificis de presoners de guerra, pero semblen llimitats. Els restants humans poden ser osaris de guerrers, honrats en una cerimònia.
Es pot supondre que els recints varen servir per a les pràctiques druídiques, com la justícia, la màgia, l'adivinació, etc.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
== Localisacions ==
Estos llocs sagrats es troben en el món celta, també en [[Gran Bretanya]], en [[Hongria]], en [[Alemània]], en [[Suïssa]], en la [[República Checa]] ,etc., i evidentment en Galia, a on l'arqueologia ha demostrat la riquea i l'abundància d'estos llocs.
En les époques més antigues, el cult tenia lloc a l'aire lliure, en llocs consagrats, determinats pels druïdes, i no és desgavellat pensar que llocs megalítics foren «recuperats» en fins religiosos.
Els recints i les construccions varen aparéixer tardíament, en la primera mitat del [[sigle III a. C.]], i varen ser utilisats fins a l'invasió romana.
== El cult ==
Els llocs que han segut excavats tenen ossos d'animals en grans cantitats, esquelets humans i numeroses armes neutralisades (trencades o retortillades). Això revela la pràctica de sacrificis. Es té constància de sacrificis de presoners de guerra, pero semblen llimitats. Els restants humans poden ser osaris de guerrers, honrats en una cerimònia.
Es pot supondre que els recints varen servir per a les pràctiques druídiques, com la justícia, la màgia, l'adivinació, etc.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Christian-J. Guyonvarc'h y Françoise Le Roux, La civilisation celtique, Éditions Ouest-France, col. «De mémoire d’homme: l’histoire», Rennes, 1990, ISBN 2-7373-0297-8
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Renée Grimaud, Nos ancêtres les Gaulois, Éditions Édilarge, Rennes, 2001, ISBN 2-7028-4542-8
* Venceslas Kruta, Les Celtes, Histoire et dictionnaire, Éditions Robert Laffont, col. «Bouquins», París, 2000, ISBN 2-7028-6261-6
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]