| A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat. | | A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat. |