Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | Sir '''Kahedin''' (també conegut com '''Kahadin, Kahedrin, Kehenis i Kehidius''') és un personage de la [[Mit Artúric|llegenda arturiana]]. És germà d'[[Isolda de Bretanya]] i fill del rei Hoel en dita llegenda. L'història de la seua aventura amorosa en [[Brangaine]], l'assistenta de [[Isolda d'Irlanda]], es menciona significantement en la llegenda de ''Tristán i Isolda''.
| + | [[File:Boys_King_Arthur_-_N._C._Wyeth_-_p278.jpg|thumb|25'0px|Representació de Lancelot i Ginebra]] |
| + | |
| + | '''Lancelot del Llac''' (Sir Lancelot, Lancelot of the Lake o Lancelot du Lac), també cridat Lanzarote en [[castellà]], és un dels cavallers de la [[Taula Redona]], pertanyent al conjunt de [[Mit Artúric|llegendes artúriques]]. |
| + | |
| + | Era el més fidel dels cavallers del [[Rei Arturo]] i va jugar un paper important en moltes de les victòries d'Arturo. Lancelot és conegut principalment per la seua història d'amor en la regna [[Ginebra (reina)|Ginebra]], l'esposa d'Arturo, i el paper que va eixercitar en la busca del Sant Grial. També és conegut per ser l'amic més fidel del nebot d'Arturo, [[Gawain]]. La seua primera aparició com un personage principal està en ''Lancelot el Cavaller de la Carreta'', o ''Lancelot'' en prosa, que va ser escrit en el [[sigle XIII]]. |
| + | |
| + | El Rei Arturo, li encomana la missió de dur a Camelot a la seua amada, Ginebra, per a la boda real. En el trayecte a Camelot, no obstant, Lanzarote i Ginebra s'enamoren i des d'eixe moment, la vida de Lanzarote es convertix en un constant conflicte en la seua consciència, vacilant entre el seu amor per la reina i les seues obligacions cap al seu rei. |
| + | |
| + | En el sigle XIII, va ser el foc principal en el llarc cicle de la ''Vulgata'', a on els seus ardits es narren en la secció coneguda com Lancelot en prosa. La vida i les aventures de Lancelot s'han presentat en vàries romançades medievals, a sovint en respal històric i cadenes d'events conflictius. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |
− | * Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])
| |
− | * Fernando Gómez Redondo. «Carta de Iseo y respuesta de Tristán». Universidad de Alcalá de Henares
| |
− | * Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
| |
| * Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488 | | * Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488 |
| * García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22 | | * García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22 |