Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
940 bytes afegits ,  13:29 13 feb 2023
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Sir '''Kahedin''' (també conegut com '''Kahadin, Kahedrin, Kehenis i Kehidius''') és un personage de la [[Mit Artúric|llegenda arturiana]]. És germà d'[[Isolda de Bretanya]] i fill del rei Hoel en dita llegenda.​ L'història de la seua aventura amorosa en [[Brangaine]], l'assistenta de [[Isolda d'Irlanda]], es menciona significantement en la llegenda de ''Tristán i Isolda''.
+
[[File:Boys_King_Arthur_-_N._C._Wyeth_-_p278.jpg|thumb|25'0px|Representació de Lancelot i Ginebra]]
 +
 
 +
'''Lancelot del Llac''' (Sir Lancelot, Lancelot of the Lake o Lancelot du Lac), també cridat Lanzarote en [[castellà]], és un dels cavallers de la [[Taula Redona]], pertanyent al conjunt de [[Mit Artúric|llegendes artúriques]].
 +
 
 +
Era el més fidel dels cavallers del [[Rei Arturo]] i va jugar un paper important en moltes de les victòries d'Arturo. Lancelot és conegut principalment per la seua història d'amor en la regna [[Ginebra (reina)|Ginebra]], l'esposa d'Arturo, i el paper que va eixercitar en la busca del Sant Grial. També és conegut per ser l'amic més fidel del nebot d'Arturo, [[Gawain]]. La seua primera aparició com un personage principal està en ''Lancelot el Cavaller de la Carreta'', o ''Lancelot'' en prosa, que va ser escrit en el [[sigle XIII]].
 +
 
 +
El Rei Arturo, li encomana la missió de dur a Camelot a la seua amada, Ginebra, per a la boda real. En el trayecte a Camelot, no obstant, Lanzarote i Ginebra s'enamoren i des d'eixe moment, la vida de Lanzarote es convertix en un constant conflicte en la seua consciència, vacilant entre el seu amor per la reina i les seues obligacions cap al seu rei.
 +
 
 +
En el sigle XIII, va ser el foc principal en el llarc cicle de la ''Vulgata'', a on els seus ardits es narren en la secció coneguda com Lancelot en prosa. La vida i les aventures de Lancelot s'han presentat en vàries romançades medievals, a sovint en respal històric i cadenes d'events conflictius.
    
== Referències ==
 
== Referències ==
* Edwin Arlington Robinson (2011). «Tristram» (en [[anglés]])
  −
* Fernando Gómez Redondo. «Carta de Iseo y respuesta de Tristán». Universidad de Alcalá de Henares
  −
* Gema Almagro Ahumada. «Tristán e Isolda»
   
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* Hibbert, Christopher. Breve historia de rey Arturo: Descubra las hazañas del héroe real en las que se basa la leyenda del Rey Arturo y los Caballeros de la Tabla Redonda. Ediciones Nowtilus S.L. ISBN 9788497631488
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
 
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
35 370

edicions

Menú de navegació