Canvis

En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per Déu sobre la Terra; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons la Corà i la religió de ell emanada, el Islam, Alà va fer d'un coàgul de sanc i el designà cronològicament primer dels Profetes. La fe Bahá'í creu que Adam fon el primer Mensager de Dèu conegut de l'Antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per Mahoma sagell dels profetes.

En les escritures judees, cristianes i musulmanes Adam fon el primer home creat per Déu sobre la Terra; segons les dos primeres, fet de fanc, sobre el qual insuflà l'alé de la vida. Segons la Corà i la religió de ell emanada, el Islam, Alà va fer d'un coàgul de sanc i el designà cronològicament primer dels Profetes. La fe Bahá'í creu que Adam fon el primer Mensager de Dèu conegut de l'Antiguetat i el que escomençà el cicle religiós de la profecia, posteriorment denominat per Mahoma sagell dels profetes.

== La història Bíblica ==

== L'història Bíblica ==

Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). La Bíblia declara que d'una costella presa del home (Adam) Jehovà Deu creà a una dona (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu manament de fructificar i multiplicar-se, plenar la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el hort del Eden, donant-li manament de no menjar del "arbre de la ciència del be i del mal" per a no morir. Pero Moisés, autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també a el seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí tirar fora a Adam i Eva al hort d'Eden, Elohim llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vas ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica continua narrant la vida d'Adam i Eva fora del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set son mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a la edat de 930 anys.

Referix el primer llibre de la Torà (coneguda en el món occidental i especialment en ambients cristians com Pentateuc), que Adam fon creat per Elohim ("Els deus", atre nom de Jehovà) provinent de la pols, a la seua mateixa semblança (Gènesis I:26), per a governar la Terra (Gènesis I:26-28). La Bíblia declara que d'una costella presa del home (Adam) Jehovà Deu creà a una dona (Eva). Sempre segons la narració bíblica, Adam i Eva varen rebre de Deu manament de fructificar i multiplicar-se, plenar la Terra i governar-la. Deu va posar a Adam i a la seua esposa Eva en el hort del Eden, donant-li manament de no menjar del "arbre de la ciència del be i del mal" per a no morir. Pero Moisés, autor del llibre de Génesis segons la tradició, relata que una astuta serp enganyà a Eva, la qual va menjar el fruit prohibit veent que era "bo per a menjar, i que era agradable als ulls, i arbre codiciable per a alcançar la sabiduria", donant també a el seu home. Observant Jehovà aquell panorama, no li agradà, i decidí tirar fora a Adam i Eva al hort d'Eden, Elohim llavors digué a Adam "En la suor del teu rostre menjaràs el pa fins que tornes a la terra, perque en ella vas ser pres; puix pols eres, i a la pols tornaràs". La narració bíblica continua narrant la vida d'Adam i Eva fora del jardí d'Edén. Conta que ells tingueren fills (Caín, Abel i Set son mencionats, vore també Génesis V:4, a on se menciona que engendrà més fills i filles), i que Adam va morir a la edat de 930 anys.