Canvis

|pàgina web        = http://www.carm.es  

|pàgina web        = http://www.carm.es  

}}

}}

La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el sud-est de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrgans institucionls regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].

La '''Regió de Múrcia''' és una [[comunitat autònoma]] d'[[Espanya]], situada en el sur-est de la [[Península Ibèrica]], entre [[Andalusia]] i [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], i entre la costa mediterrànea i [[Castella-La Mancha]]. La seua capital és la ciutat de [[Múrcia]], que és sèu dels òrguens institucionals regionals, en excepció de l'Asamblea Regional, que té la seua sèu en [[Cartagena]].

Algo manco de un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vvinyes importants proper dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que poseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.

Algo manco de un terci de la població total de la Regió de Múrcia viu en Múrcia capital. La regió és la major productora de fruites, verdures i flors d'[[Europa]]. Té vinyes importants propet dels municipis de [[Bulles]], [[Yecla]] i [[Xumilla]], que posseïxen denominació d'orige. El seu territori és càlit i en sa majoria semiàrit; a pesar d'allò, la seua agricultura és tradicionalment de regadiu. El pic més alt de la regió està en el Maciç de Revolcadors, en 2015 msnm.

== Història ==

== Història ==

Els Cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu qeu fon l'antiga ciutat íbera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era el àrea d'influència de el seu emproiu coster. Baix el Imperi Romà, el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el dominiv isigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sud-est hispà pels bizantins, en el que fon inclós el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depen la economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el ultim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, apart d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.

Els Cartaginesos establiren una colònia comercial en [[Cartagena]], sobre lo que se creu qeu fon l'antiga ciutat ibera de Màstia, segons autors de l'antiguetat, nomenant-la Qart Hadasht (Ciutat nova en fenici) al igual que la seua homòloga africana, fon conquistada pels romans que la rebatejaren com a Carthago Nova, per a diferenciar-la de la Carthago africana. Per als comerciants cartaginesos, el territori montanyós sols era l'àrea d'influència del seu imperi coster. Baix l'[[Imperi Romà]], el territori de l'actual Regió de Múrcia formà part de la Província [[Carthaginense]]. Durant el domini visigot se mantingué la mateixa distribució provincial, excepte durant la dominació del sur-est hispà pels bizantins, en el que fon inclòs el territori dins de la Província d'Spania en capitale n Carthago Spartaria (Cartagena). En la dominació musulmana, se va introduir la agricultura de regadiu i de latifundis, del que encara depen la economia de la Regió. Durant esta época va constituir el Regne de Tudmir, Regne de Teodomir, que era un comte visigot, es a dir un governador de província, el últim governador de la Província Carhaginense i primer rei de la regió, este regne fon el ultim reducte autònom visigot que quedà en la península en capital en [[Lorca]], i del que formaven part, d'acort en Idrisi, a banda d'Oriola, Lorca, Mula i Chinchilla.

Posteriorment, Múrcia, va pertenéixer a la Taifa de Valéncia, en la subdivisió de Dénia fins que arribà Jaume I en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Després Múrcia passà a formar part del Regne de Castella.

Posteriorment, Múrcia, va pertànyer a la Taifa de [[Valéncia]], en la subdivisió de [[Dénia]] fins que arribà [[Jaume I]] en les tropes aragoneses per a conquistar el territori murcià, en el que s'instalaren junt als mossàraps que habitaven, catalans. Després Múrcia passà a formar part del Regne de Castella.

=== Llengua ===

=== Llengua ===

En part de la Regió de Múrcia, sobretot en la conca del Segura, se parla un castellà en algunes particularitats al que el folklorisme decimònic donà en nomenar ''panocho'', que no està present en atres zones del territori, en les seues pròpies varietats dialectals.

En part de la Regió de Múrcia, sobretot en la conca del Segura, se parla un castellà en algunes particularitats al que el folclorisme decimononic donà en nomenar ''panocho'', que no està present en atres zones del territori, en les seues pròpies varietats dialectals.

Diu Zamora Vicente en la seua Dialectologia espanyola:

Diu Zamora Vicente en la seua Dialectologia espanyola:

''El murcià és la parla de trànsit del extrem sur-oriental de la Península. Sobre ell operen corrents històriques castellanes i aragoneses, i modernament, el valencià pel est i el castellà d'Andalusia pel oest deixen sentir el seu pes sobre la parla viva.''

''El murcià és la parla de trànsit del extrem sur-oriental de la Península. Sobre ell operen corrents històriques castellanes i aragoneses, i modernament, el valencià per l'est i el castellà d'Andalusia per l'oest, deixen sentir el seu pes sobre la parla viva.''

Lo més característic de la parla de Múrcia és la influència posterior del espanyol meridional, donada la veintat de Múrcia en Andalusia. Aixina en la opertura del diptonc ai per ei: sais. O la aspiració de -s final, que deixa la paraula en una vocal molt oberta.

Lo més característic de la parla de Múrcia és l'influència posterior de l'espanyol meridional, donat lo veïnal de Múrcia en Andalusia. Aixina en l'obertura del diftonc ai per ei: sais. O la aspiració de -s final, que deixa la paraula en una vocal molt oberta.

Per un atre costat, tant en el cmap de Cartagenta com en zones llindants en Valéncia se odna el seseu d'orige valencià (ya que en castellà se utilisa el so de la ''th'' semblant a la th de ''three'' en anglés).

Per un atre costat, tant en el camp de Cartagena com en zones llindants en Valéncia se dona el seseu d'orige valencià (ya que en castellà se utilisa el so de la ''th'' semblant a la th de ''three'' en anglés).

"''En lo relatiu a la morfologia''", diu Zamora Vicente, "''el àire castellà total de la parla difícilment deixa observar algo diferenciador''".

"''En lo relatiu a la morfologia''", diu Zamora Vicente, "''l'aire castellà total de la parla difícilment deixa observar algo diferenciador''".

En el lèxic de la Regió de Múrcia es percibixen, cada volta manco ya en la llengua present, els arcaismes el castellà i mossàrap, aixina com en la propència del espanyol d'Andalusia. El influix dels arabismes se deixa sentir en la mateixa proporció que en castellà d'atres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortana.

En el lèxic de la Regió de Múrcia es perceben, cada volta manco ya en la llengua present, els arcaismes el castellà i mossàrap, aixina com en la propència de l'espanyol d'Andalusia. L'influix dels arabismes se deixa sentir en la mateixa proporció que en castellà d'atres regions, destacant aquells propis de l'agricultura hortana.

En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, la Acadèmia Valenciana de la Llengua impart clases de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.

En el [[Carche]], la majoria de la població sap parlar valencià. Encara que el valencià no té reconeiximent oficial en la Regió de Múrcia, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua impartix classes de "valencià" en [[Yecla]] a petició del propi ajuntament.

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}

[[Categoria:Comunitats Autònomes d'Espanya]]

[[Categoria:Comunitats autònomes d'Espanya]]

[[Categoria:Múrcia]]