39 152
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Image en pedra de Cernunnos en el "Pilar dels navegants" del [[sigle I d. C.]] '''Cernunnos''' és un nom donat a la deifica…»
[[File:Cernunnos.jpg|thumb|250px|Image en pedra de Cernunnos en el "Pilar dels navegants" del [[sigle I]] d. C.]]
'''Cernunnos''' és un nom donat a la deificació d'un macho cornut en la mitologia celta, relacionat en la fertilitat, la regeneració i divinitat de l'abundància. Aixina mateix, seria l'amo dels animals salvages. La seua traça més particular són les banyes de [[cérvol]]. La representació que es conserva en el cridat «pilar dels navegants» en este nom és d'un humanoide vell, en orelles i banyes de cérvol, portant un torque al coll i en la mà.
Cernunnos apareix comunament com a amo dels animals salvages, terrestres i aquàtics. Manifesta la força, el poder i la perennitat (simbolisada per la brancada). Se li representa com el donador d'un altar en un cesto de vitualles, pastiços i [[monedes]].
L'image freqüent de la [[serp]] en banyes de [[moltó]] que acompanya al deu celta ho associa en la fertilitat i la regeneració ctónica, aixina com en la virilitat, prosperitat i abundància. Atres animals que li acompanyen en el seu rol de «senyor de les bésties» també reafirmen dit simbolisme.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Blázquez Martínez, J. M. (1957). Una réplica desconocida al Cernunnos de Val Camonica: el Cernunnos de Numancia. Revue d'Études Ligures, 23, fasc. 3-4, 1957, 294-298.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. 2004. p. 88, 92
* Green, Miranda. Animals in celtic life and myth. Routledge. Nueva York: 1992, p. 231
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Cernunnos}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
'''Cernunnos''' és un nom donat a la deificació d'un macho cornut en la mitologia celta, relacionat en la fertilitat, la regeneració i divinitat de l'abundància. Aixina mateix, seria l'amo dels animals salvages. La seua traça més particular són les banyes de [[cérvol]]. La representació que es conserva en el cridat «pilar dels navegants» en este nom és d'un humanoide vell, en orelles i banyes de cérvol, portant un torque al coll i en la mà.
Cernunnos apareix comunament com a amo dels animals salvages, terrestres i aquàtics. Manifesta la força, el poder i la perennitat (simbolisada per la brancada). Se li representa com el donador d'un altar en un cesto de vitualles, pastiços i [[monedes]].
L'image freqüent de la [[serp]] en banyes de [[moltó]] que acompanya al deu celta ho associa en la fertilitat i la regeneració ctónica, aixina com en la virilitat, prosperitat i abundància. Atres animals que li acompanyen en el seu rol de «senyor de les bésties» també reafirmen dit simbolisme.
== Referències ==
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* "Cernunnos." A Dictionary of Celtic Mythology. Oxford University Press, 1998, 2004.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.
== Bibliografia ==
* Blázquez Martínez, J. M. (1957). Una réplica desconocida al Cernunnos de Val Camonica: el Cernunnos de Numancia. Revue d'Études Ligures, 23, fasc. 3-4, 1957, 294-298.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en [[francés]]) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
* Green, Miranda. 2004. p. 88, 92
* Green, Miranda. Animals in celtic life and myth. Routledge. Nueva York: 1992, p. 231
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Cernunnos}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]