Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
12 bytes afegits ,  21:13 29 gin 2023
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
'''Quito''', oficialment ''San Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018​ en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcáñà actiu Pichincha, en la part oriental dels [[Andes]] a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals,​ les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs.
 
'''Quito''', oficialment ''San Francisco de Quito'', és la capital de la [[República de l'Equador]], de la Província de Pichincha i la capital més antiga d'[[Amèrica del Sur]]. És la ciutat més poblada d'Equador des de finals de l'any 2018​ en més de dos millons d'habitants en l'àrea urbana, i més de tres millons en tota l'àrea metropolitana. Ademés, és la capital de la Província de Pichincha. Està ubicada sobre la foya de Guayllabamba, en les ales occidentals de l'estratovolcáñà actiu Pichincha, en la part oriental dels [[Andes]] a una altitut promig de 2850 m s. n. m. La ciutat està dividida en trenta i dos parròquies urbanes i trentatrés parròquies rurals,​ les quals es subdividen en barris. Quito és l'epicentre polític, econòmic, administratiu, artístic, deportiu i cultural d'Equador. Alberga els principals organismes governamentals, administratius i culturals. Ademés, la majoria d'empreses transnacionals que treballen en Equador tenen la seua matriu en l'urbs.
   −
La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca [[Huayna Cápac]] convertí a Quito en una ciutat important del nort del [[Tahuantinsuyo]], territori de l'[[Imperi inca]], i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quitenya és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quitenya alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de [[Madrit]].​ El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a [[Espanya]], els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]].
+
La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca [[Huayna Cápac]] convertí a Quito en una ciutat important del nort del [[Tahuantinsuyo]], territori de l'[[Imperi Inca|Imperi inca]], i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quitenya és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quitenya alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de [[Madrit]].​ El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a [[Espanya]], els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]].
    
És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de [[1978]]. En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalisada de l'Equador, a la volta que atres ciutats llatinoamericanes com la [[Ciutat de Panamà]] i [[San José (Costa Rica)|San José]].
 
És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de [[1978]]. En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalisada de l'Equador, a la volta que atres ciutats llatinoamericanes com la [[Ciutat de Panamà]] i [[San José (Costa Rica)|San José]].
285

edicions

Menú de navegació