| La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de [[Madrit]]. El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a [[Espanya]], els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]]. | | La data de la seua primera fundació és incerta; els registres més antics es troben en la facenda del Inga al voltant de l'any 1030 a. C. L'inca Huayna Cápac convertí a Quito en una ciutat important del nort del Tahuantinsuyo, territori de l'Imperi inca, i durant varis lapsus de temps es movilisà entre esta i Tomebamba, esta última capital nortenya de l'imperi. No obstant, s'utilisa la conquista espanyola de la ciutat, el [[6 de decembre]] de [[1534]], com el seu naiximent i data de fundació. L'Escola Quiteña és com s'ha nomenat al conjunt de manifestacions artístiques i d'artistes que es desenrollà en el territori de la Real Audiència de Quito. L'Escola Quiteña alcançà la seua época de major esplendor entre els sigles XVII i XVIII, aplegant a adquirir gran prestigi entre les atres colónies americanes i inclús en la cort espanyola de [[Madrit]]. El [[24 de maig]] de [[1822]], l'eixèrcit independentiste comandat pel mariscal Antonio José de Sucre va véncer a les forces realistes lleals a [[Espanya]], els qui estaven baix les órdens de Melchor d'Aymerich, en la denominada batalla de Pichincha. Gràcies a la victòria de les tropes grancolombines, es conseguí la lliberació de Quito i l'independència de les províncies pertanyents a la Real Audiència de Quito. El [[13 de maig]] de [[1830]] es crea la [[República de l'Equador]], en Quito com a capital despuix de separar-se de la [[Gran Colòmbia]]. |
− | És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de [[1978]]. En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalisada de l'Equador, a la volta que atres ciutats llatinoamericanes com la [[Ciutat de Panamà]] i Sant Josep. | + | És la primera ciutat declarada, junt a [[Cracovia]] en [[Polònia]], com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], el [[8 de setembre]] de [[1978]]. En 2018, Quito ha segut evaluada dins del concepte de ciutats mundials o globals com una ciutat beta, segons l'estudi de GaWC, sent la ciutat mundial més globalisada de l'Equador, a la volta que atres ciutats llatinoamericanes com la [[Ciutat de Panamà]] i [[San José (Costa Rica)|San José]]. |