Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
51 bytes afegits ,  13:53 17 set 2009
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
L'Unió Aragonesa ([[1.347]]-[[1.348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels reines front als exigències del rei, [[Pere IV]] El Cerimoniós.  
+
L'Unió Aragonesa ([[1.347]]-[[1.348]]): Fon una revolta de caràcter foralista i reivindicadora dels drets dels regnes front a les exigències del rei, [[Pere IV]] El Cerimoniós.  
    
A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta.  El moment més àlgit d'esta revolta fon quan van nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.
 
A causa de la crisis agrària i al descontent de la població del [[regne de Valéncia]], la monarquia no feya més que aumentar els imposts per a poder atendre la política expansionant del monarca pel [[Mediterràneu]]. L'aument de la pressió real i el seu autoritarisme va provocar una gran revolta.  El moment més àlgit d'esta revolta fon quan van nomenar a la infanta Constanza hereua de la corona, contradient la llei successòria.
Llínea 17: Llínea 17:     
Les seues exigències radicals van costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com  compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de la Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].
 
Les seues exigències radicals van costar la pèrdua de l'equilibri entre el Rei i el regne, estament base de la Corona aragonesa. El [[Justícia d'Aragó]] va condenar estos privilegis en [[1301]] i els va derogar. Davall [[Pere IV el Cerimoniós]] es restauren en [[1347]]. El Rei, no content en esta situació, va derrotar a l'Unió a l'any següent en la [[batalla d'Épila]]. No obstant, com  compensació a la pèrdua dels furs de l'Unió, establix uns que llimiten el poder real i otorguen algunes garanties al poble. L'acceptació de llímits per part del Rei era peça clau en una política conciliadora en respecte als extremismes de la Unió. Aixina es constituirien els primitius [[Furs de Sobrarbe]].
 +
 +
== Referencies==
 
{{Traduït de|es|Unión_de_Aragón}}
 
{{Traduït de|es|Unión_de_Aragón}}
   Llínea 24: Llínea 26:     
==Enllaços externs==
 
==Enllaços externs==
   
*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm La Unión Aragonesa (1.347-1.348)]
 
*[http://arenos.iespana.es/vicente.htm La Unión Aragonesa (1.347-1.348)]
 
*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]
 
*[http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=9910 Enciclopèdia Aragonesa]
Llínea 30: Llínea 31:  
==Bibliografia==
 
==Bibliografia==
 
*Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet. Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia.
 
*Pere IV d'Aragó. Cronica del Rey d'Aragó En Pere IV ó del punyalet. Ed. cit. Facismil 2005. Valéncia.
 +
 +
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]

Menú de navegació