41 515
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
[[Archiu:1.909.- Ricardo Causarás Casaña.jpg|220px|miniaturadeimagen|derecha|[[Ricardo Causarás Casaña]]]]
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], 1875 - [[Barcelona]], 1953) fon un escultor i pioner aeronàutic valencià.
'''Ricardo Causarás Casaña''' ([[Valéncia]], [[1875]] - † [[Barcelona]], [[1953]]) fon un escultor i pioner aeronàutic [[Comunitat Valenciana|valencià]].
En 1886 es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia.
En l'any [[1886]] es matriculà per primera volta en l' "[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]]" de Valéncia.
En 1905 viajà a [[París]] (Francia), on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.
En [[1905]] viajà a [[París]] (Francia), a on estigué treballant un any com a escultor i pintor moderniste.
En 1908 fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de 1909 a 1910. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de 1918 continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En 1935, fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.
En l'any [[1908]] fon Representant i Vice-Secretari de la Secció d'Exposicions del Círcul de Belles Arts, en la "[[Exposició Regional Valenciana|Exposició Regional Valenciana i Nacional]] de [[1909]] a [[1910]]. Inventà l'"Art en Paracera", i fon professor d'escultura, de dibuix artístic superior, i de composició decorativa d'escultura. Tenia un taller d'escultura i construcció d'avions, en el [[Barri del Carme]] de Valéncia, i des de l'any [[1918]] continuà inventant i construïnt màquines industrials per a ús propi i professional, com una lupa, una càmara fotogràfica, una ràdio-galena, i una màquina per a fer cigarrets. En l'any [[1935]], fon Director en funcions de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts Casa Llonja de Barcelona.
== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
== Aeroplà-Monoplà "Causarás" ==
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]
[[Archiu:1.909.- Planos del Aeroplano-Monoplano Causarás.jpg|left|220px|thumb|Plans a escala 1:100 de la patent de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" de 1909]]
El 20 de juliol de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.
El [[20 de juliol]] de 1909, en Valéncia, solicità la patent núm. 46.026, per al seu invent aeronàutic, de nom Aeroplà-Monoplà "Causarás". Dit avió fon construït i volat en Valéncia i [[Paterna]], en un diseny geomètric, aerodinàmic i futuriste, de forma triangular en un [[ala delta]] rígida aeronàutica en els plans sustentadors i la carlinga, un motor, dos hèlices, estabilitat lateral i llongitudinal.
El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.
El prototip media 1,50 m. de llarc por 1,06 m. d'envergadura alar en motor, i era volat per un sistema catapulta des de lo més alt de la torre de senyals óptiques adossada en la part superior de la [[Torre Àrap de Paterna]], instalació militar del Quarter del Regiment d'Artillería Montada.
L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en 1948, l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.
L'avió estava alvançat per a la seua época comparat en avions posteriors com l' ''Ala delta Rogallo'' construït i patentat pels ingeniers aeronàutics nortamericans de la NASA, en [[1948]], l'avió militar alemà i nortamericà "XB70-Valkyrie", l'avió del consorci anglo-francés "Bac Concorde", l'avió militar i civil rus "Túpolev TU-144", els avions militars nortamericans "F117A-Nighthawk", el "B-2 Stealth Spirit Bomber", els Transbordadors Espacials de la NASA, i els actuals avions espia espanyols i nortamericans de les sèries UAV y UCAV.
Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.
Actualment la patent d'invenció de l'Aeroplà-Monoplà "Causarás" es troba depositada en els Archius Històrics i Museu de [[Madrit]], de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques, del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç, del Govern d'Espanya.