25 925
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «Les '''Homilies d'Organyà''' és un dels documents de caràcter lliterari, dels més antic que es coneixen escrits, per l'antiguetat del seu llenguage entre el…»
Les '''Homilies d'Organyà''' és un dels documents de caràcter lliterari, dels més antic que es coneixen escrits, per l'antiguetat del seu llenguage entre el llatí vulgar i la llengua provençal.
Fon descobert en la rectoria de l'iglésia de Santa María d'Organyà (Alt Urgell) en l'any [[1904]] per [[Joaquim Miret i Sans]], historiador i juriste. El document està datat de finals del [[sigle XII]] i el formen sis sermons en els que es comenten varis evangelis i epístoles.
L'original es conserva en la Biblioteca de Catalunya mentres que en Organyà s'expon una reproducció.
Les Homilies trobades en Organyà estan relacionades en unes atres que varen ser trobades en [[Tortosa]] a finals del [[sigle XIX]] per Antoine Thomas. Abdós tenen una homilia comuna: la del Dimecres de Cendra, per lo que se les ha relacionat en coleccions d'homilies d'orige provençal, que eren d'us freqüent en l'época.
== Cites ==
{{Cita|''Desde el ya lejano 1978, en el que se discutía en el Senado el artículo referente a las lenguas españolas (art. 3 del título preliminar), aun no siendo quien esto firma valenciano de natura, si bien de corazón, me hube de ocupar en distinguir científicamente la identidad de la lengua de Valencia respecto del catalán, lengua, esta, que comenzaba a balbucir en el siglo XII cuando se glosaban tímidamente las Homilies d'Organyà.''|([[Manuel Mourelle de Lema]], [[2000]]), citat en l'artícul ''Los valencianos ¿hablan valenciano o catalán? (II)'', per José Guillén Milla}}
{{Cita|6. Homilies d´Organyà i de Tortosa.
“...car del cor eixon totas las malas obras que son faitas: primeramen son pensadas e poixas son mesas en obras...” Quals pros es ad ome que ben clau sa maisó et i laissa un pertús per on li lairón lai intron e raubon la maisón?
7. Usatges (traducció al català de la primera mitat del sigle XIII)
“...pendre aydaren volentat moviment propri lur baronilment Valencia Mayorca regne lo encara anz obtengueren...”
De l'ultim fragment reproduït dels “Usatges”, es pot comprobar, que quan s'escrigué, en “català”, Valencia ya havia segut reconquistada. I ¿Que em digueu del català dels documents anteriors? Hi ha una cosa que està clara no, claríssima. Això no és valencià. Això no és llengua valenciana. Per a un valencià i crec que per a un català d'ara, això es ininteligible.
I com si d'un milacre es tractara, els [[Furs|Furs valencians]], es redacten “en romanç” en [[1261]], ¡I s'enten lo que diuen! ¿Serà perqué es tracta de romanç valencià i no d'això que acabem de vore?|''El parlar romanic valencià i el catalá antic'' per [[Agustí Galbis]].}}
== Referències ==
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=294 ''El parlar romanic valencià i el catalá antic'' - Agustí Galbis - Cardona Vives]
Fon descobert en la rectoria de l'iglésia de Santa María d'Organyà (Alt Urgell) en l'any [[1904]] per [[Joaquim Miret i Sans]], historiador i juriste. El document està datat de finals del [[sigle XII]] i el formen sis sermons en els que es comenten varis evangelis i epístoles.
L'original es conserva en la Biblioteca de Catalunya mentres que en Organyà s'expon una reproducció.
Les Homilies trobades en Organyà estan relacionades en unes atres que varen ser trobades en [[Tortosa]] a finals del [[sigle XIX]] per Antoine Thomas. Abdós tenen una homilia comuna: la del Dimecres de Cendra, per lo que se les ha relacionat en coleccions d'homilies d'orige provençal, que eren d'us freqüent en l'época.
== Cites ==
{{Cita|''Desde el ya lejano 1978, en el que se discutía en el Senado el artículo referente a las lenguas españolas (art. 3 del título preliminar), aun no siendo quien esto firma valenciano de natura, si bien de corazón, me hube de ocupar en distinguir científicamente la identidad de la lengua de Valencia respecto del catalán, lengua, esta, que comenzaba a balbucir en el siglo XII cuando se glosaban tímidamente las Homilies d'Organyà.''|([[Manuel Mourelle de Lema]], [[2000]]), citat en l'artícul ''Los valencianos ¿hablan valenciano o catalán? (II)'', per José Guillén Milla}}
{{Cita|6. Homilies d´Organyà i de Tortosa.
“...car del cor eixon totas las malas obras que son faitas: primeramen son pensadas e poixas son mesas en obras...” Quals pros es ad ome que ben clau sa maisó et i laissa un pertús per on li lairón lai intron e raubon la maisón?
7. Usatges (traducció al català de la primera mitat del sigle XIII)
“...pendre aydaren volentat moviment propri lur baronilment Valencia Mayorca regne lo encara anz obtengueren...”
De l'ultim fragment reproduït dels “Usatges”, es pot comprobar, que quan s'escrigué, en “català”, Valencia ya havia segut reconquistada. I ¿Que em digueu del català dels documents anteriors? Hi ha una cosa que està clara no, claríssima. Això no és valencià. Això no és llengua valenciana. Per a un valencià i crec que per a un català d'ara, això es ininteligible.
I com si d'un milacre es tractara, els [[Furs|Furs valencians]], es redacten “en romanç” en [[1261]], ¡I s'enten lo que diuen! ¿Serà perqué es tracta de romanç valencià i no d'això que acabem de vore?|''El parlar romanic valencià i el catalá antic'' per [[Agustí Galbis]].}}
== Referències ==
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=294 ''El parlar romanic valencià i el catalá antic'' - Agustí Galbis - Cardona Vives]