Canvis

El fútbol començà a practicar-se en Castelló a principis del [[sigle XX]], encara que més que partits de fútbol eren reunions d'amics donant patades a un baló. Estes ''trobades'' es jugaven en els terrenys del Tir de Colom (hui Parc de l'Oest).

El fútbol començà a practicar-se en Castelló a principis del [[sigle XX]], encara que més que partits de fútbol eren reunions d'amics donant patades a un baló. Estes ''trobades'' es jugaven en els terrenys del Tir de Colom (hui Parc de l'Oest).

En [[1911]] sorgix el primer club organisat: El Deportiu, que jugava en el camp de l'Hospital. Poc despuix es va fundar el Castàlia i pronte va sorgir una gran rivalitat entre abdós clubs. Est últim va passar a ser el primer club de Castelló e inclús va tindre camp propi: el de la carretera de Valéncia, que despuix sería el camp de la Cultural Deportiva.

En l'any [[1911]] sorgix el primer club organisat: El Deportiu, que jugava en el camp de l'Hospital. Poc despuix es va fundar el Castàlia i pronte va sorgir una gran rivalitat entre abdós clubs. Est últim va passar a ser el primer club de Castelló e inclús va tindre camp propi: el de la carretera de Valéncia, que despuix sería el camp de la Cultural Deportiva.

En [[1919]], en el fútbol en ple auge, sorgixen nous clubs com l'Obelisc, el Regional, el Ribalta i el Cervantes, per lo que ya es podien celebrar partits de caràcter local. La Societat Deportiva Cervantes Fútbol Club fon el verdader precursor del C.D. Castelló. Estava format per jóvens treballadors i en poques possibilitats, encara que tenien el respal del Centre Republicà. Vestien en uniforme tricolor de la bandera republicana i l'escut era una estrela. El fort auge d'este club va provocar la dissolució poc a poc dels demés.

En [[1919]], en el fútbol en ple auge, sorgixen nous clubs com l'Obelisc, el Regional, el Ribalta i el Cervantes, per lo que ya es podien celebrar partits de caràcter local. La Societat Deportiva Cervantes Fútbol Club fon el verdader precursor del C.D. Castelló. Estava format per jóvens treballadors i en poques possibilitats, encara que tenien el respal del Centre Republicà. Vestien en uniforme tricolor de la bandera republicana i l'escut era una estrela. El fort auge d'este club va provocar la dissolució poc a poc dels demés.

En [[1921]] existia un desig generalisat de contar en un club que portara el nom de la ciutat, tal i com ocorria en atres llocs d'[[Espanya]], per a poder representar a la mateixa en competicions de caràcter nacional. El 20 de juliol de [[1922]], en acort pres per la Junta General de la S.D. Cervantes F.C., es va autorisar el canvi de nom a Castelló Club de Fútbol i casi de colp i repent a Club Deportiu Castelló. Els colors acordats varen ser pantaló negre i camiseta a ralles horisontals verda, taronja i blava (verda dels camps, taronja del frut i blau de la mar). Pero en les fàbriques no varen trobar estos colors i les varen comprar blanques. El primer president va ser Tadeo Mallach pero no fon molt popular. El caramull de la seua impopularitat va ser la venda d'un partit a favor del [[Valéncia C.F.]] El primer entrenador fon Agustín Sancho. L'escut va ser dissenyat per Tomás Colón. El primer partit com a C.D. Castelló se celebrà contra el Cette francés (0-2).

En l'any [[1921]] existia un desig generalisat de contar en un club que portara el nom de la ciutat, tal i com ocorria en atres llocs d'[[Espanya]], per a poder representar a la mateixa en competicions de caràcter nacional. El [[20 de juliol]] de [[1922]], en acort pres per la Junta General de la S.D. Cervantes F.C., es va autorisar el canvi de nom a Castelló Club de Fútbol i casi de colp i repent a Club Deportiu Castelló. Els colors acordats varen ser pantaló negre i camiseta a ralles horisontals verda, taronja i blava (verda dels camps, taronja del frut i blau de la mar). Pero en les fàbriques no varen trobar estos colors i les varen comprar blanques. El primer president va ser Tadeo Mallach pero no fon molt popular. El caramull de la seua impopularitat va ser la venda d'un partit a favor del [[Valéncia C.F.]] El primer entrenador fon Agustín Sancho. L'escut va ser dissenyat per Tomás Colón. El primer partit com a C.D. Castelló se celebrà contra el Cette francés (0-2).

El [[3 de novembre]] de [[1923]] s'inaugurà el camp del Sequiol en partit front al [[Real Club Deportiu Espanyol]] (2-3). Els colors albinegres apleguen el 11-10-[[1925]] quan decidixen canviar les camisetes per a no coincidir en les del [[Valéncia Club de Fútbol]] que vestia igual i oblidar radicalment el tema de la venda del partit citat anteriorment. En la temporada [[1929]]-[[1930|30]] el Castelló, estant en tercera divisió, elimina a l'[[Atlètic de Madrit]] de la copa en una eliminatòria a doble partit, convertint-se en el primer equip de tercera categoria que elimina a un primera divisió.

El [[3 de novembre]] de [[1923]] s'inaugurà el camp del Sequiol en partit front al [[Real Club Deportiu Espanyol]] (2-3). Els colors albinegres apleguen el 11-10-[[1925]] quan decidixen canviar les camisetes per a no coincidir en les del [[Valéncia Club de Fútbol]] que vestia igual i oblidar radicalment el tema de la venda del partit citat anteriorment. En la temporada [[1929]]-[[1930|30]] el Castelló, estant en tercera divisió, elimina a l'[[Atlètic de Madrit]] de la copa en una eliminatòria a doble partit, convertint-se en el primer equip de tercera categoria que elimina a un primera divisió.

En [[1933]], despuix d'uns incidents en el camp del Sequiol en un partit contra el [[Real Oviedo]], la federació clausura 3 mesos el camp i obliga al club a jugar els seus partits en [[Estadi de Mestalla|Mestalla]]; a lo que es varen negar els directius del Castelló, per lo que el club fon exclós de la competició i obligat a desaparéixer. Es va recuperar el club despuix de la finalisació de la [[Guerra Civil]] i va retornar als terrenys de joc el 1 d'octubre de [[1939]].

En l'any [[1933]], despuix d'uns incidents en el camp del Sequiol en un partit contra el [[Real Oviedo]], la federació clausura 3 mesos el camp i obliga al club a jugar els seus partits en [[Estadi de Mestalla|Mestalla]]; a lo que es varen negar els directius del Castelló, per lo que el club fon exclós de la competició i obligat a desaparéixer. Es va recuperar el club despuix de la finalisació de la [[Guerra Civil]] i va retornar als terrenys de joc el [[1 d'octubre]] de [[1939]].

La temporada [[1940]]-[[1941|41]] ascendix a la 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada [[1942]]-[[1943|43]], en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota, en certa polèmica, en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i foren els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que s'alcançat en primera divisió.

La temporada [[1940]]-[[1941|41]] ascendix a la 1ª divisió en una promoció agònica contra el [[Real Saragossa]] en el camp de Chamartín, donant començ a una de les etapes més importants del club encadenant 6 temporades consecutives en la màxima categoria del fútbol espanyol. Molt destacable va ser la temporada [[1942]]-[[1943|43]], en la qual el Castelló va estar prop de guanyar el títul de lliga despuix d'una llarga lluita en l'[[Athletic Club]]; finalment una derrota, en certa polèmica, en l'antepenúltima jornada de lliga per 5-0 en Balaídos va fer que s'esfumara el somi i foren els vascs els que es varen alçar en el títul mentres que els albinegres varen acabar la lliga en 4ª posició, que és la cota més alta que s'alcançat en primera divisió.