Llínea 17: |
Llínea 17: |
| }} | | }} |
| | | |
− | '''Maicao''' es un municipi de [[Colombia]], en el departament de La Guajira. La seua capcelera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transicio entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declaràt port lliure en 1936. el nom de Maicao en [[llengua wayuu]] (maiko-u) vol dir terra de la dacsa. | + | '''Maicao''' es un municipi de [[Colòmbia]], en el departament de La Guajira. La seua capçalera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transicio entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declarat port lliure en 1936. el nom de Maicao en [[llengua wayuu]] (maiko-u) vol dir terra de la dacsa. |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |
| El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. | | El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. |
| | | |
− | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expresions, aliments, arquitectura, religiositat, etc). | + | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expressions, aliments, arquitectura, religiositat, etc). |
| | | |
| Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent. | | Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent. |