Canvis

La '''Republica Argentina''' es un estat sobirà, organisat como republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien indices de desenrroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’[[America]] Llatina. Segons el Banc Mondial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total trasforma al païs en la 23º economia mes important del mon.

La '''República Argentina''' es un estat sobirà, organisat com republica representativa i federal, ubicat en l‘extrem sur d’America. El seu territori esta dividit en 23 provincies i una ciutat autonoma, [[Buenos Aires]], capital de la nacio i seu del govern federal. La seua poblacio, propenca als 40 millons d’habitants promedien índexs de desenroll humà, renta per capita, nivel de creiximent economic i calitat de vida, que es troben entre els mes alts d’[[Amèrica]] Llatina. Segons el Banc Mundial, el seu PBI nominal es el 30º mes important del mon, pero si es considera el poder adquisitiu el seu PBI total transforma al país en la 23º economia mes important del mon.

Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecte a la seua sobirania efectiva; si es tinguen en compte les illes Malvinas, Georgias del Sur, Sandwich del Sur y Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antartica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

Per la seua extensio, 2.780.400 km², es el segon estat d’[[Amèrica del Sur]], quart en el continent americà i octau en el mon, considerant solament la superficie continental subjecta a la seua sobirania efectiva; si es tenen en conte les [[Illes Malvines]], Georgias del Sur, Sandwich del Sur i Aurora (administrades pel [[Regne Unit]], encara que reivindicades per l'Argentina com part integral del seu territori), mes l’area antàrtica reclamada al sur del paralel 60° S, denominada [[Antartida]] Argentina (que inclou a les illes Orcadas del Sur i Shetland del Sur), la superficie total arriba als 3.761.274 km².

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolivia]] i [[Paraguai]], al norest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].

El seu territori continental americà, que s’esten gran part del Con Sur, llimita al nort en [[Bolívia]] i [[Paraguai]], al nordest en [[Brasil]], a l’oest i sur en [[Chile]] i a l’est en [[Uruguai]] i l’[[Oceà Atlàntic]].

El 25 de maig de 1810 fon depost l’últim virrei espanyol que gobernà des de [[Buenos Aires]], organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en [[Tucumán]] la seua independencia com païs lliure i sobirà.

El [[25 de maig]] de [[1810]] fon depost l’últim virrei espanyol que governà des de [[Buenos Aires]], organisant-se la Primera Junta de govern, i el 9 de juliol de 1816 fon proclamada formalment en [[Tucumán]] la seua independencia com país lliure i sobirà.

==Toponímia==

==Toponímia==

El nom "Argentina" prove del llati "argentum" (argent) i esta asociat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.

El nom "Argentina" prove del llatí "argentum" (argent) i esta associat a la llegenda de la Serra de l'Argent, comu entre els primers exploradors europeus de la regio, tant espanyols com portuguesos. Foren estos ultims quins nominaren Rio da Prata (Riu de l'Argent) al gran estuari descobert per l'expedicio portuguesa de 1502 en la que participava Americo Vespucio i al que despres arribà [[Juan Díaz de Solís]] en 1516, nomenant-lo Mar Dolç.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]].El toponim apareixe ratificat al publicar-se en 1612 l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

El nom es fiu popular a causa d'un poema publicat en 1602 per l'espanyol [[Martín del Barco Centenera]] titulat [[La Argentina]], en el que es descriu la regio del Riu de l'Argent aixina com tambe la fundacio de la ciutat de [[Buenos Aires]]. El toponim aparegué ratificat al publicar-se en 1612 l'obra [[La Argentina]] manuscrita del criollo asunceno Ruy Díaz de Guzmán, obra d'historia en la que, en mig d'un relat epic, es fa una descripcio de la regio. A finals del sigle XVIII, la paraula era d’uso comu per a nomenar tot lo relacionat en el Riu de l’Argent, la seua conca, el seu territori i els seus pobladors.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominacio Republica Argentina en la Constitucio de 1826. Durante el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en 1860 es va canviar per Nacio Argentina.

Oficialment, s’utilisà per primera vegada la denominacio Republica Argentina en la Constitucio de 1826. Durant el periodo de 1835 i 1852, s’utilisaren, entre uns atres, els noms de Confederacio Argentina, Estats Units de la Republica Argentina, Republica de la Confederacio Argentina i Federacio Argentina. La Constitucio Argentina de 1853 es sancionà en nom del poble de la Confederacio Argentina, pero quan s'incorpora l’Estat de [[Buenos Aires]], en 1860 es va canviar per Nacio Argentina.

== Geografia ==

== Geografia ==

El territori argenti esta situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlantic]]. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de païsages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetacio esteparia en boscs i selves.

El territori argentí esta situat entre la [[cordillera dels Andes]] i l'[[oceà Atlàntic]]. La gran extensio territorial de l’Argentina te una diversitat de paisages, en els que alternen camps de gel en zones arides, relleus montanyoses en replanells o planures, cursos fluvials o arees llacustres en l’amplitut oceanica, i vegetacio esteparia en boscs i selves.

A l’oest llimita en [[Chile]]. El punt extrem occidental s’ubica entre el Mont Agassis i el Mont Bolados, en el Parc Nacional Los Glaciares (provincia de [[Santa Cruz]]).

El païs pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades:

* PAMPA: Cobrix la regio centro-oriental del païs. Es una inmensa planiça d’intensa explotacio agropecuaria. Clima templat i humit.

 

 

A l’oest llimita en [[Chile]]. El punt extrem occidental s’ubica entre el Mont Agassis i el Mont Bolados, en el Parc Nacional Los Glaciares (província de [[Santa Cruz]]).

 

El país pot dividir-se en sis arees geografiques clarament diferenciades:

* PAMPA: Cobrix la regio centro-oriental del païs. Es una immensa planiça d’intensa explotacio agropecuaria. Clima templat i humit.

* MESOPOTAMIA: On s’ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i [[Paraná]]. Clima subtropical.

* MESOPOTAMIA: On s’ubica la selva subtropical i la conca hidrografica formada pels rius Uruguai i [[Paraná]]. Clima subtropical.

* NOREST: Comprendix les terres del [[Chaco]] argenti, riques en fusta. Clima calit i humit.  

* NOREST: Compren les terres del [[Chaco]] argenti, riques en fusta. Clima calit i humit.  

* NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic.

* NOROEST: Sol montanyos ric en minerals. Clima calit i dessertic.

* CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat.

* CUYO: Regio andina de montanyes fertils apropiades al cultiu vitivinicola, en abundants fonts d’aigües minerals i termals. Clima templat.

== Poblacio i idioma ==

== Poblacio i idioma ==

[[Argentina]] es un païs de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any 2001), principalment ubicats en els centres urbans.

[[Argentina]] es un país de poca densitat demografica, de 36.223.947 habitants (cens de l'any 2001), principalment ubicats en els centres urbans.

A diferencia de la majoria dels païssos llatinoamericans, el 95 % de la seua poblacio es de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestissos (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la poblacio indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %.

A diferencia de la majoria dels països llatinoamericans, el 95 % de la seua poblacio es de raça blanca, en un 85% de descendents d'europeus (principalment d'italians i espanyols). Argentina te relativament pocs mestiços (persones d'orige mixt europeo i indigena), arribant a sol el 4,5 %; i la poblacio indigena pura (mapuches, collas, tobas, matacos, chiriguanos,etc.) nomes representa el 0,5 %.

Prop de la mitat de la poblacio reside en la [[Capital Federal]] i [[Gran Buenos Aires]]. La poblacio urbana es majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%.

Prop de la mitat de la poblacio residix en la [[Capital Federal]] i [[Gran Buenos Aires]]. La poblacio urbana es majoritaria, comprenent el 88 % mentres que la rural ocupa el 22%.

 

La densitat de la poblacio es de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %.

La densitat de la poblacio es de 9,63 habitants per km2 en un creiximent anual del 1,5 %.

D'acort al cens de l'any 2001, la poblacio de l'Argentina esta conformada per:

D'acort al cens de l'any 2001, la poblacio de l'Argentina esta conformada per:

* Total General: 36.260.130

* Total General: 36.260.130

L’Argentina, com el restant dels països d’[[America]] ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’[[Europa]].

L’Argentina, com el restant dels països d’[[Amèrica]] ha segut el llar de diferents grups etnics originaris i d’immigrants de diferents parts del mon, principalment d’[[Europa]].

L'espanyol o castellà es l'idioma oficial, i ho parla la totalitat dels argentins.  

L'espanyol o castellà es l'idioma oficial, i ho parla la totalitat dels argentins.  

== Historia ==

== Historia ==

Els aborigens americans arribaren des d’[[Asia]] en diverses epoques, atravessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansio, que a l llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes se sumaren els aports dels nous elements arribats per mar a la costa del Pacific.

Els aborigens americans arribaren des d’[[Àsia]] en diverses epoques, travessaren l’[[estret de Bering]] i passaren de [[Siberia]] a [[Alaska]]. En el transcurs d’uns 18 mil anys arribaren cap al sur del continent. Durant eixa llenta expansio, que a l llarc de siscents generacions els portà fins l’actual [[Terra del Foc]], patiren considerables canvis. Ad estes es sumaren les aportacions dels nous elements arribats per mar a la costa del Pacífic.

Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en [[Asia]] i [[Europa]].  

Estes primitius habitants tenien caracteristiques propies d’un tipo especial de poblacio que fon comu en [[Àsia]] i [[Europa]].

Resultat de succesius aports immigratoris foren les tribus que habitaven el territori argenti, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nóomada, no pugueren alcançar el gran desenrroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en norest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[patagonia]] s’establiren culturas nomades.

Resultat de successives aportacions immigratòries foren les tribus que habitaven el territori argentí, a l’arribada dels espanyols, en els primers anys del sigle XVI. Estes tribus i grups aborigens, que en la seua majoria encara es trobaven en estat nómada, no pogueren alcançar el gran desenroll i la civilisacio que si hi havien alcançat els pobles [[maya]], [[açteca]] i [[inca]], en atres zones del continent. Se formaren tres regions molt diferents: en el noroest s’establiren culturas emparentades en la civilisacio andina i en influencies de l’[[imperi Inca]]; en nordest s’establiren culturas influenciades en la familia tupi-guarani; en la zona de la pampa i la [[Patagonia]] s’establiren cultures nomades.

Darrer els pasos de [[Colo]], en 1492, es van succeïr noves expedicions. En 1516, en un intent per trobar un pas que conectara l’[[oceà Atlantic]] en l’[[oceà Pacific]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[rio de l’Argent]]. Fon en estes terras que Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carlos V]].

Darrer dels passos de [[Colón]], en [[1492]], es varen succeir noves expedicions. En [[1516]], en un intent per trobar un pas que conectara l’[[Oceà Atlàntic]] en l’[[Oceà Pacífic]], [[Juan Diaz de Solis]], va tindre que concloure el seu viage en les costes del [[Riu de l’Argent]]. Fon en estes terres a on Solís trobà la mort en mans dels aborigens. [[Sebastià Cabot]] arribà a carrec d’una nova expedicio enviada pel rei d’[[Espanya]] [[Carles V]].

Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a [[Asuncio]], en [[Paraguay]].

Cabot realisà la primera fundacio espanyola, el fort Sancti Spiritu, en 1527. En 1534 la conquista quedà en mans de [[Pedro de Mendoza]], qui despres fundà '''Nuestra señora del Buen Ayre''' a la vora del [[riu de la Plata]], sent anys despres destruida pels indigenes, i la capital governamental espanyola se traslladà, en 1541, a [[Assunció]], en [[Paraguay]].

Han hagut tres correntes colonisadores:

Han hagut tres corrents colonisadores:

* Corrent pobladora de l’est: provenïa directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundacio de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].

* Corrent pobladora de l’est: provenia directament d’[[Espanya]], arribant des de l’[[oceà Atlantic]]. Va tindre al seu carrec la fundacio de ciutats com [[Buenos Aires]], [[Asuncio del Paraguay]], [[Santa Fe]], [[Corrientes]] i [[Paraná]].

* Corrent pobladora del nort: provenïa del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenrroll urbà i cultural en assentamento poblacional i creiximent economic.

* Corrent pobladora del nort: provenia del [[Peru]] i atravessat la [[trencall d’Humahuaca]], donant orige a les ciutats de: [[Santiago del Estero]], [[San Miguel de Tucumán]], [[Cordova]], [[Salta]], [[San Fernando del Valle de Catamarca]], [[La Rioja]] i [[San Salvador de Jujuy]]. Es caracterisà per un desenroll urbà i cultural en assentament poblacional i creiximent economic.

* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

* Corrent pobladora de l’oest: Fiu la seua entrada des de [[Chile]] i donà els seus fruïts en el naiximent de ciutats com [[Mendoza]], [[San Juan]] i [[San Luis]].

Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

Despres de la conquista va seguir l’organisacio dels territoris, on es volia implantar un sistema paregut a les institucions espanyoles.

El 25 de maig de 1810, degut a l’invasio napoleonica a [[Espanya]], es va produïr l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despres s’incorporen els diputats de l’interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

 

El 25 de maig de 1810, degut a l’invasio napoleonica en [[Espanya]], es va produir l’instalacio d’un nou govern, seent la Primera Junta; despres s’incorporen els diputats de l’interior  creant-se la Junta Gran, els Triumvirats i l’Assamblea de l’any XIII que va establir un poder eixecutiu unipersonal, creant el carrec de Director Suprem de les [[Provincies Unides del Riu de la Plata]]

 

L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de [[Tucumán]].

L'independencia fon proclamada oficialment el 9 de juliol de 1816 en la ciutat de [[Tucumán]].

En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

En decembre de 1826, un nou Congres Constituent sancionà una Constitucio, rebujada majoritariament pels desacorts respecte al text.

Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integraci a l’economia mondial.  

Despres de la batalla de Caseros, que implicà la caiguda de la dictadura de [[Juan Manuel de Rosas]], es va dictar la Constitucio, quedant consumada l’unio del païs. Dos foren les caracteristiques de l’ '''Argentina''' a finals del sigle XIX: l’introduccio de les tecniques agricoles modernes i l’integracio en l’economia mundial.  

Entre 1880 i 1930 l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.  

Entre 1880 i 1930 l’'''Argentina''' fon una de les 10 nacions mes riques del mon.  

Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periot que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Perón]] prengue el poder mijant un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua muller, [[Eva Duarte de Perón]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolçament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en 1952 fins l’any 1955 en que fon derrocat.

Les forces conservadores dominaren la politica fins l’any 1916, quan els seus rivals tradicionals, arribaren al govern, periodo que finalisà en un colp d’estat militar conservador en l’any 1930. Els conservadors no llograrien contindre els canvis economics i socials, recorrent al frau i la violencia. Finalment, [[Juan Domingo Perón]] prengué el poder per mig d'un atre colp d’estat, i fon triat president en les eleccions democratiques de 1946. La seua muller, [[Eva Duarte de Perón]], coneguda com [[Evita]], fon una figura prominent conseguint el recolzament que el seu marit necessitava. Perón fon triat novament en 1952 fins l’any 1955 en que fon derrocat.

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenrroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio començaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia.  

Durant les decades del cinquanta i xixanta, ni les dictadures ni els governs democràtics conseguiren el ple desenroll de l'economia Argentina, i els moviments d'oposicio escomençaren a utilisar el terrorisme durant la decada dels setanta. Ests acontenyiments obriren la porta al retorn de Perón, qui va guanyar la seua tercera presidencia.

En este periot els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo.

Despres de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produïr en l’any 1976, i les forces armades governaren el païs.

En este periodo els extremistes de dreta i esquerra reaccionaren en terrorismo. Despres de la mort de Perón, un atre colp d'estat es va produir en l’any 1976, i les forces armades governaren el país.

Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periot 1976 i 1983. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.

Mes de 30.000 persones foren "desaparegudes" durant el periodo entre 1976 i 1983. Els problemes economics severs, la corrupcio, i la derrota en la [[Guerra de les Malvines]], produïren la caiguda de la dictadura.

A partir del tornament democratic de 1983 s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de 1990, en l’any 2001 es va produïr la pitjor crisi economica de l’historia.

A partir de la restauracio democratica de 1983 s'han produït eleccions que han pogut consolidar la democracia, pero no conseguiren resoldre la situacio economica, encara que es va experimentar un creixement i estabilitat economiques en la decada de 1990, en l’any 2001 es va produir la pijor crisis economica de l’historia d'Argentina.

En 2003 fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periot de quetre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de 2007 [[Cristina Fernández de Kirchner]].

En 2003 fon triat president [[Néstor Kirchner]] per un periodo de quatre anys, succeint-lo el 28 d’octubre de 2007 [[Cristina Fernández de Kirchner]].

== Organisacio Politica ==

== Organisacio Politica ==

Segons la constitucio, la '''Republica Argentina''' es un païs presidencial i esta dividit en tres poders:

Segons la constitucio, la '''Republica Argentina''' es un país presidencial i esta dividit en tres poders:

* Eixecutiu

* Eixecutiu

* Llegislatiu

* Llegislatiu

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, [[Cristina Fernández de Kirchner]], fon triada el 28 d'octubre de 2007.

El poder eixecutiu esta representat pel president de la republica, qui es el cap de l'estat i del govern, es triat per la poblacio per un periot de 4 anys, en una possibilitat de reeleccio. La presidenta actual, [[Cristina Fernández de Kirchner]], fon triada el 28 d'octubre de 2007.

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argenti), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder llegislatiu esta format pel Congres, compost de 2 cambres: el Senat (Senat Argentí), en 72 membres triats per un manat de 6 anys, i la cambra dels Diputats en 257 membres, triats per un manat de 4 anys.

El poder judicial está encapçalat per la Cort Suprema de Justicia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat.

El poder judicial està encapçalat per la Cort Suprema de Justícia, integrada per cinc juges, designats pel President de la Nacio en acort del Senat.

Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflicts regulats per la llegislacio federal en tot el païs (tribunals federals).

Els tribunals inferiors estan encarregats de resoldre els conflictes regulats per la llegislacio federal en tot el païs (tribunals federals).

Les provincies gojen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio maxima.

Les provincies gogen d'autonomia i trien a les seues propies autoritats. El Governador ostenta la representacio maxima.

La Constitucio vigent es de l'any 1853. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de 1994, permetix la reeleccio del President de la Nacio, per 1 periot.

La Constitucio vigent es de l'any 1853. No obstant ha segut reformada en diverses ocasions. La ultima, d'agost de 1994, permitix la reeleccio del President de la Nacio, per 1 periot.

==Organisacio territorial==

==Organisacio territorial==

Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats  i l’ultima en 1994, l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el païs. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Segon la Constitucio de 1853, reformada en diferents oportunitats  i l’ultima en 1994, l'Argentina es una republica federal. Actualment existixen 23 provincies en el país. La Ciutat de Buenos Aires no te caracter de provincia, sino de ciutat autonoma en atribucions similars pero menors qualitativa i quantitativament que una provincia, seent ademes la Capital de la Republica.

Les mateixes son :

Les mateixes son :

== Simbols ==

== Simbols ==

L’Argentina te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de juliol de 1816. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en 1813.  

L’Argentina te una serie de símbols definits per llei. La Bandera, consta de tres franges horisontals celests i blanques, en un sol al mig, adoptada com tal el 20 de juliol de 1816. L’escut, representa l’unio de les provincies, començà a utilisar-se en 1813.

L’himne Nacional fon escrit per Vicente López y Planes en musica de Blas Parera, i aprovat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despres.

L’himne Nacional fon escrit per Vicente López y Planes en musica de Blas Parera, i aprovat en 1813. L’escarapela s’usà per primera vegada durant la Revolució de Maig i es va oficialisar dos anys despres.