26 045
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Biografia
Maristany començà els seus primers estudis en els Escolapis del carrer Balmes de Barcelona i despuix acabaria el bachillerat. Se matriculà en l'escola d'Arquitectura, destacant la seua gran capacitat artística i sa moderna visió del entorns urbans.
Maristany començà els seus primers estudis en els Escolapis del carrer Balmes de Barcelona i despuix acabaria el bachillerat. Se matriculà en l'escola d'Arquitectura, destacant la seua gran capacitat artística i sa moderna visió del entorns urbans.
L'any [[1922]] se presentà a un concurs de proyectes per a la reforma de l'edifici del [[Cassino Antic de Castelló]], convocat per la seua junta directiva, presidida per Julián Benedito Vidó junt als atres membres, Mundina Tárrega, [[Lluís Revest]], Ignaci Villalonga i Breva Perales, entre atres. Maristany buscà la colaboració de l'escultor [[Ricardo Boix Oviedo|Boix]] i del pintor [[Manuel Sorribas]] i guanyà el certamen.
L'any [[1922]] se presentà a un concurs de proyectes per a la reforma de l'edifici del [[Cassino Antic de Castelló]], convocat per la seua junta directiva, presidida per Julián Benedito Vidó junt als atres membres, Mundina Tárrega, [[Lluís Revest]], Ignaci Villalonga i Breva Perales, entre atres. Maristany buscà la colaboració de l'escultor [[Ricardo Boix Oviedo|Boix]] i del pintor [[Manuel Sorribas]] i guanyà el certamen. Les bases contemplaven l'elevació d'un pis en la frontera lateral fins a la corsia de l'escala, en la realisació de la torre quadrada sobre el pis superior, arrematada en rebanc i la teulada a quatre alvertents, ademés de la frontera i tota la remodelació de l'interior. El propi arquitecte dirigí les obres i la reapertura del Cassino en l'any [[1923]] fon un destacat acontenyiment de la cultura i la societat.
En l'any [[1927]] cessà [[Francisco Tomás Traver]] com a arquitecte municipal per raons d'edat i Maristany guanyà el concurs de mèrits per a aconseguir el càrrec.
El 28 de juliol de [[1928]] es casà en Barcelona en Mercedes Maristany Antich i despuix el matrimoni s'assentà definitivament en Castelló, a on l'arquitecte desenrollà la seua carrera professional. Tingueren tres filles: Núria, Mercedes i Montse.
Maristany faltà molt jove, el 19 d'octubre de l'any 1950, quan només contava en 53 anys.
== Obres ==
Pronte començà a dissenyar noves obres per a Castelló, realisà el campanar de paret de Lledo ([[Basílica del Lledó]]), el [[Mercat Central]], en el que va conseguir donar una nova perspectiva a la [[plaça Major]]. També participà en el proyecte de l'estadi Castalia, en la seua [[Torre Marató]], també l'edifici d'Higiene en l'avinguda de la Mar. Autor també dels antics cines Rialto, Goya i Rex i la frontera del cine Saboya.
Ademés d'eixes obres proyectà atres per a vivendes familiars i privades com les cases de les famílies Cuevas, Jordán, Rodríguez Bajuelo o la de Campos en el carrer Navarra. Atres cases com les de Boera, Gimeno Tomás, la marquesa de Sant Joaquim en el carrer Trinitat, la de Gaetà Huguet en el passeig Ribalta, els Serra, Mallach i Mas, en el carrer Asensi.
També fàbriques com les de Querol i Fabregat o l'antic Quarter Tetuán XIV o les residències d'oficials.
== Reconeiximents ==
La ciutat de Castelló conta en un carrer en el seu nom i una placa de marbre en l'entrada del Cassino Antic en memòria de l'arquitecte que fon colocada en decembre de l'any [[2000]] per iniciativa del soci del Cassino, Manuel Guía Arnal.