Canvis

{{Cita|L'autor justifica de manera pertinent i metodològicament correcta, sobre la base d'un corpus llingüístic extret de fonts històriques del sigle XIII (Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de Cocentaina i d'Alcoy) que l'us pel valencià, des d'época antiga, del nexe preposicional /en/ ho es ab els dos valors sintàctico-semàntics que la llengua té com a propis des de temps inmemorial fins a hui, a saber: locatiu (espacial) i comitatiu – instrumental: “viure en el camp”, “deixar-ho en l'armari”, “caminar en els amics”, “saludar en la ma”. Tals usos es desprenen, en efecte, d'una ampla série d'eixemples que figuren en els manuscrits de referència. Pero més encara. Si nos atenem a la gama d'expressions utilisades en la [[Bíblia Parva]] atribuïda a [[Sant Pere Pasqual]], el bisbe-escritor naixcut en Valéncia l'any 1227 i, per tant, hereu i usuari de la llengua romànica nativa del territori, no extinguida quan a la reconquista de 1238, de l'anàlisis que ya realisà el P. [[Joan Costa i Català|Joan Costa]] i de la crítica que ara presenta el Dr. Ballester, es deduïx de forma categòrica que eixos usos, hui bandejats per la desnaturació oficialista de l'idioma valencià, són els propis i genuïns de la nostra llengua, i no atra cosa. Es dir, la preposició invasiva /a/ i la mig falsa /amb/ res tenen que vore ab l'evolució interna i patrimonial de la nostra llengua, la valenciana.}}

{{Cita|L'autor justifica de manera pertinent i metodològicament correcta, sobre la base d'un corpus llingüístic extret de fonts històriques del sigle XIII (Llibre de la Cort del Justícia de Valéncia, de Cocentaina i d'Alcoy) que l'us pel valencià, des d'época antiga, del nexe preposicional /en/ ho es ab els dos valors sintàctico-semàntics que la llengua té com a propis des de temps inmemorial fins a hui, a saber: locatiu (espacial) i comitatiu – instrumental: “viure en el camp”, “deixar-ho en l'armari”, “caminar en els amics”, “saludar en la ma”. Tals usos es desprenen, en efecte, d'una ampla série d'eixemples que figuren en els manuscrits de referència. Pero més encara. Si nos atenem a la gama d'expressions utilisades en la [[Bíblia Parva]] atribuïda a [[Sant Pere Pasqual]], el bisbe-escritor naixcut en Valéncia l'any 1227 i, per tant, hereu i usuari de la llengua romànica nativa del territori, no extinguida quan a la reconquista de 1238, de l'anàlisis que ya realisà el P. [[Joan Costa i Català|Joan Costa]] i de la crítica que ara presenta el Dr. Ballester, es deduïx de forma categòrica que eixos usos, hui bandejats per la desnaturació oficialista de l'idioma valencià, són els propis i genuïns de la nostra llengua, i no atra cosa. Es dir, la preposició invasiva /a/ i la mig falsa /amb/ res tenen que vore ab l'evolució interna i patrimonial de la nostra llengua, la valenciana.}}

== Obra ==

== Obra ==