Canvis

[[Image:peninsulaiberica.jpg|thumb|right|400px|Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.]]

[[File:España y Portugal.jpg|thumb|right|400px|<center>Image de la Península Ibèrica presa per satèlit.</center>]]

La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest de [[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida a la resta del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.

La '''Península Ibèrica''', '''Península Hispànica''' o '''Península Hespèrica''', és una [[península]] que es troba situada en el sur-oest d'[[Europa]]; està rodejada pel [[mar Mediterràneu]], l'[[oceà Atlàntic]] i unida al restant del [[continent]] europeu pel nort. El [[istme]] (el lloc més estret) es troba entre el [[golf de Viscaya]] i el [[golf de Lleó]], en la zona sur de [[França]], al nort dels [[Pirineus]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica o Ibèria, al territori continental situat "més allà" dels Pirineus.

== Toponímia ==

== Toponímia ==

 

El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a qué criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  

El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  

[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II&nbsp;a.&nbsp;C.]] que va viure un temps en la península, escriu:  

[[Polibi]], un historiador grec del [[sigle II a. C.|siglo II&nbsp;a.&nbsp;C.]] que va viure un temps en la península, escriu:  

{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}

{{cita|La primera part d'ella (Europa) és, com déyem, l'occident; és dir, '''Ibèria'''; esta, en la seua major extensió, és poc habitable, puix quasi tota es troba coberta de montanyes, boscs i planes de sol pobre i desigualment regat. |Estrabón, ''Llibre III''.}}

[[Apiane]] de [[Alexandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:

[[Apiane]] de [[Aleixandria]] (sigle II), en el seu ''Història romana'', escriu:

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un només país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

{{cita|El tamany de '''Ibèria''', crida ara Hispània en conte d'Ibèria per alguns, és gran i increible per a tractar-se d'un a soles país, l'extensió del qual és de deu mil estadis i la seua llongitut és igual a la seua amplària.|Apiano, ''Història romana''.}}

Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la van denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la van denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.

Historiadors i geógrafs de cultura grega, com [[Heròdot]], [[Estrabó]] i [[Apiane]], la varen denominar [[Ibèria]], els romans al seu torn la varen denominar Hispània i en el sigle XX alguns erudits, com [[Dámaso Alonso]], estimaven que el nom de Península Hispànica seria més adequat.

La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.

La [[historiografia]] es referix a ella, també en atres vocables, segons el context històric; Celtaria, Celtibèria, Terra de Tartessos, Sefarad, al-andalus, etc.

   

   

=== Evolució històrica ===

=== Evolució històrica ===

Més tart, despuix de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó.

 

Més tart, després de l'anexió progressiva a Lleó i Castella dels regnes d'Astúries, [[Granada]], [[Aragó]], i parcialment el de [[Navarra]], es va començar a cridar [[Espanya]] als territoris governats per la [[Corona de Castella]], per simplificació entre els no espanyols, encara que la unificació jurídica de tots estos regnes no estiguera consolidada fins al [[s. XVIII]], en els Borbó.

 

Fins a finals del [[s. XVII]], inicis del [[s. XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.

En dificultat els portuguesos es van sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mesura que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de la [[Hispània]].

Fins a finals del [[sigle XVII]], inicis del [[sigle XVIII]], tots els pobles de la ''Península Ibèrica'' es consideraven espanyols, com actualment els diversos pobles de l'Escandinàvia es consideren escandinaus, o els de la península balcànica es consideren balcànics. I els de la península europea, són tots europeus.

Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.

En dificultat els portuguesos es varen sentir obligats a deixar de cridar-se també espanyols, a fi de no ser presos per castellans, a mida que es desenrollava la castellanisació d'atres regnes de l'[[Hispània]].

Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  

Pel sur, la [[península]] està separada d'[[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  

La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).

La península té uns 583.254 quilómetros quadrats i dins dels seus llímits geogràfics es troben [[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]], [[Gibraltar]] i la franja meridional [[francesa]]. El seu centre geogràfic està en el [[Cerro dels Àngels]], en [[Comunitat de Madrit|Madrit]]. El punt més alt és el [[Mulhacén]] en 3.478 metros d'altura. El riu més llarc és el [[Tall]], en una [[llongitut]] de 1007 [[km]] (731 km en [[Espanya]] i 275 km en [[Portugal]]).

El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:

El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:

{{cita|Iberia... se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}}  

{{cita|Ibèria… se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}}  

===Topografia===

===Topografia===

El seu [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mijana de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en penya-segats al nort, nordest, nord-oest i sud-est, sent més suau la major part del litoral este i sur.

La seua [[topografia]] té com a principal característica que la major part de la seua superfície està configurada com una [[altiplà central|meseta]], en llaugera pendent cap a ponent; esta té una altura mija de sis-cents metros sobre el nivell del mar; el litoral és rocós i en tallats al nort, nordest, noroest i sur-est, sent més suau la major part del litoral este i sur.

==Divisió política de la Península Ibèrica==

==Divisió política de la Península Ibèrica==

La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.

La Península Ibèrica comprén gran part d'[[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]] i [[Gibraltar]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.

{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"

{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"

! Capital

! Capital

|-

|-

|Espanya <ref>No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref>

|[[Espanya]] <ref>No s'inclouen [[Illes Balears|Balears]], [[Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]] per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref>

|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>

|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>

|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>

|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>

|[[Madrit]]

|[[Madrit]]

|-

|-

|Portugal <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref>

|[[Portugal]] <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref>

|align="right"|10.077.388

|align="right"|10.077.388

|align="right"|89.261

|align="right"|89.261

|[[Lisboa]]

|[[Lisboa]]

|-

|-

|Andorra

|[[Andorra]]

|align="right"|81.222

|align="right"|81.222

|align="right"|467,76

|align="right"|467,76

|[[Andorra la Vella]]

|[[Andorra la Vella]]

|-

|-

|Gran Bretanya

|[[Gran Bretanya]]

|align="right"|27.967

|align="right"|27.967

|align="right"|6,50

|align="right"|6,50

Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>

Geogràficament, en sentit estricte, també inclouria la [[França]] meridional: la zona sur dels departaments francesos de [[Aquitània]] (Pirineus Atlàntics) [[Migdia-Pirineus]] (Alts Pirineus, Alt Garona, Ariège) i [[Languedoc-Rosellón]] (Aude, Pirineus Orientals).<ref>Estos departaments meridionals es troben al sur de l'istme geogràfic.</ref>

 

== Veja's també ==

== Vore també ==

*[[Hispània]]

* [[Hispània]]

*[[Llengües iber-romanços]]

* [[Llengües iber-romanços]]

*[[Iberisme]]

* [[Iberisme]]

*[[d'Hispània a Espanya]]

* [[d'Hispània a Espanya]]

== Referències ==

== Referències ==

{{Traduït de|es|Península_Ibérica}}

{{Traduït de|es|Península_Ibérica}}

==Enllaços externs==

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Geografia d'Europa]]

[[Categoria:Geografia d'Europa]]

[[Categoria:Espanya]]

[[Categoria:Geografia d'Espanya]]

[[Categoria:Portugal]]

[[Categoria:Portugal]]