Canvis

El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic»,​ lo que explica,  «la seua irregularitat»1​ i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

El seu nom prové d'una antiga granja que els monges jerónims del monasteri del Parral de Segovia, tenien en els voltants. En l'any [[1719]] el rei [[Felipe V]] va manar construir una capella en les seues afores, «sense demolir cosa alguna de lo antic»,​ lo que explica,  «la seua irregularitat»1​ i el fet de que siga «un conjunt de anyadidures».

El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que els seus restants descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.​

El conjunt ho conformen el palau pròpiament dit i una série d'edificis anexos, que donen a aquell una forma d'U, en els Jardins del Mig Punt, a on s'alcen diferents arbres d'espècies d'enormes coníferes exòtiques com [[Secuoya|secuoyes]] o [[Avet|avets]] de més de 300 anys que li eren regalats al rei. El palau, en la part frontal del complex, consta de dos patis, el dels Coches, a l'esquerra, i el de la Ferradura, a la dreta. Anexada al palau, es troba l'antiga capella del monarca, la Real Colegiata de la Santíssima Trinitat, que a la seua volta conté un espai conegut com a Capella de les Relíquies i Cenotafi Real. No obstant, ací no estan enterrats el rei Felipe V i la seua segona esposa, [[Isabel de Farnesio]], sino que les seues despulles descansen en una cripta situada darrere de l'altar major.​

El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).

El panteó real de Sant Ildefons va ser la primera manifestació en Espanya de l'art funerari romà del [[sigle XVII]], en combinació en l'art francés. Va servir com a model referencial per als sepulcres de [[Fernando VI]] i [[Barbara de Bragança]] en el Convent de les "Salesas Reals" (Madrit).