Canvis

| lloc_mort =   

| lloc_mort =   

}}

}}

'''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], [[28 de giner]] de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]].

'''José Aparicio Pérez''' ([[Anna]], [[28 de giner]] de [[1943]]) és un historiador, arqueòlec i investigador [[Valencians|valencià]].

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per José Aparicio Pérez}}

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem.|''Lengua Valenciana: resistencia'' (''[[Las Provincias]]'', 20.05.2010) per José Aparicio Pérez}}

{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}}

{{Cita|Pero des d'aquelles antigues llengües de gran extensió que comprenien tota Europa i part d'Àsia, foren sorgint atres noves llengües com el Llatí en el Lacio que, per efecte de l'expansió militar, política i del sincretisme en tots els aspectes que practicà l'imperialisme romà, permeté l'extensió del llatí per tots els seus dominis com a llengua dominant, encara que les autòctones es mantingueren en aspectes com la toponímia i l'antroponimia i uns atres, per a renàixer en quant acabà el seu domini polític militar, donant lloc al naiximent de les distintes llengües romàniques diferenciades entre si pel distint substrat mantingut de cadascuna d'elles. Com a paradigma el de la Llengua Valenciana pel seu substrat ibèric i la castellana pel seu cèltic|''Llengua, llengües: Passat, present i futur'' per José Aparicio Pérez (2018)}}