26 038
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
{{Biografia|
| nom = Sigmund Freud
| image =
| peu =
| nacionalitat = [[República Checa|Checa]]
| ocupació = Mege.
| data_naix = [[6 de maig]] de [[1856]]
| lloc_naix = [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]])
| data_mort = [[23 de setembre]] de [[1939]]
| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
}}
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
'''Sigmund Freud''' ([[Alfabet Fonetic Internacional|AFI]] <small>pronunciació en [[alemà]]:</small> <span class="IPA" style="font-family:{{IPA fonts}}; font-family /**/:inherit;"></span>{{IPA|ˈziːkmʊnt ˈfʁɔʏt}}) ([[6 de maig]] de [[1856]], en [[Příbor]], [[Moravia]], [[Imperi austríac]] (actualment [[República Checa]]) - [[23 de setembre]] de [[1939]], en [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]) fon un [[mege]] [[neurologia|neuròlec]] [[Àustria|austríac]], pare del [[sicoanàlisis]] i una de les majors figures intelectuals del [[sigle XX]].<ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>
El seu interés científic inicial com investigador se centrà en el camp de la [[neurologia]], derivant progressivament les seues investigacions cap a la vertent [[Sicologia|sicològica]] de les afeccions mentals, de la que donaria conter en la seua pràctica privada. Estudià en [[París]] en el neuròlec [[França|francés]] [[Jean-Martin Charcot]] les aplicacions de l' [[hipnosis]] en el tractament de l'[[histèria]]. De volta en Viena i en colaboració en [[Joseph Breuer]] desenrollà el [[mètodo catàrtic]]. Paulatinament, reemplaçà tant la sugestió hipnòtica com el mètodo catàrtic per l'[[associació lliure]] i l' [[interpretació dels somis]]. D'igual modo, la busca inicial centrada en la rememoració dels traumes psicògens com productors de síntomes, fon obrint pas al desenroll d'una teoria [[etiologia|etiològica]] de les neurosis més diferenciada. Tot açò se convertí en el punt de partida del [[sicoanàlisis]], al que se dedicà ininterrompudament el restant de la seua vida. <ref>Britannica Concise Encyclopedia (2006). Ed. Encyclopaedia Britannica, INC. p.712</ref>