Canvis

Encara que la repercussió d'esta obra no fon immediata, en els anys següents el seu aport fon transcendent per al desenroll d'esta ciència durant el passat sigle. Aixina mateix, esta obra fon l'inspiració del moviment intelectual que va començar en l'obra de [[Claude Lévi-Strauss|Lévi-Strauss]], ''Trists tròpics'', denominat estructuralisme. En els seus estudis sobre les [[Afàsia|afàsies]] [[Roman Jakobson]] va obtindre molta inspiració a partir de les consideracions de Saussure i despuix, per la seua banda, [[Jacques Lacan]] va elaborar teories en les quals sintetisava l'obra de [[Sigmund Freud]], en la de Jakobson, Lévi-Strauss i Saussure; sobre Saussure, Lacan considerava que cal replantejar el model saussurià del signe llingüístic, el model saussurià tancat i biunívoc entre significat i significant seria correcte en els animals irracionals pero és obert en el ''[[Homo sapiens]]''. Lacan invertix el disseny del signe llingüístic saussurià: el significant és posat dalt, la barra que ho separa del significat s'expressa senyalant a la repressió i el significat es desplaça baix tal barra fins al punt que, segons l'opinió de Lacan, "baix" un Significant no hi ha res. Sobre Lévi-Strauss, pren de Saussure especialment els seus criteris d'oposicions binàries i discretes (com les que pogueren ocórrer entre els fonemes) i els eixos sincrònic i diacrònic per a elaborar una complexa antropologia estructuralista (tal com es pot observar en ''El pensament salvage'' o en ''Les estructures de parentesc'').

Encara que la repercussió d'esta obra no fon immediata, en els anys següents el seu aport fon transcendent per al desenroll d'esta ciència durant el passat sigle. Aixina mateix, esta obra fon l'inspiració del moviment intelectual que va començar en l'obra de [[Claude Lévi-Strauss|Lévi-Strauss]], ''Trists tròpics'', denominat estructuralisme. En els seus estudis sobre les [[Afàsia|afàsies]] [[Roman Jakobson]] va obtindre molta inspiració a partir de les consideracions de Saussure i despuix, per la seua banda, [[Jacques Lacan]] va elaborar teories en les quals sintetisava l'obra de [[Sigmund Freud]], en la de Jakobson, Lévi-Strauss i Saussure; sobre Saussure, Lacan considerava que cal replantejar el model saussurià del signe llingüístic, el model saussurià tancat i biunívoc entre significat i significant seria correcte en els animals irracionals pero és obert en el ''[[Homo sapiens]]''. Lacan invertix el disseny del signe llingüístic saussurià: el significant és posat dalt, la barra que ho separa del significat s'expressa senyalant a la repressió i el significat es desplaça baix tal barra fins al punt que, segons l'opinió de Lacan, "baix" un Significant no hi ha res. Sobre Lévi-Strauss, pren de Saussure especialment els seus criteris d'oposicions binàries i discretes (com les que pogueren ocórrer entre els fonemes) i els eixos sincrònic i diacrònic per a elaborar una complexa antropologia estructuralista (tal com es pot observar en ''El pensament salvage'' o en ''Les estructures de parentesc'').

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==