Llínea 21: |
Llínea 21: |
| | | |
| Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major. | | Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major. |
| + | |
| + | == Utilisació == |
| + | La recolecció d'esta planta es dona a principis de la seua floració, en primavera (abril i maig), quan conta en una major proporció d'olis essencials, i per lo tant sabor i aroma y la seua utilisació es a nivel culinari i medicinal. |
| + | |
| + | === Us culinari === |
| + | |
| + | El tomello s'usa en la gastronomia mediterrànea per a aromatisar plats de carn i peix, en guisats o estofats, escabeches, maceracions, embotits, en salses, ensalades, i un llarc etcétera. |
| + | |
| + | Els seus fulls es nuguen en atres herbes aromàtiques en un ramillet e infusionen caldos de tot tipo. Depenent de l'herba aromàtica, s'agrega abans o despuix a la cocció. En el cas del tomello, deu afegir-se a l'inici dels guisos per a que les seues essències tinguen temps d'impregnar els ingredients. Les seues flors són comestibles, encara que s'usen més freqüentment en la medicina popular. |
| + | |
| + | Sobre la mescla en atres herbes aromàtiques, no se recomana juntar en mejorana, orégano, perifollo, berros, i inclús el romer per que el sabor del tomello no és compatible i per lo tant no es deurien combinar en un plat. Per un atre costat, recomana usar-ho en [[Carabasseta|carabassetes]], [[Pimentó|pimentons]] i [[Tomata|tomates]]. Les parrillades mediterrànees, siguen de carn o d'[[hortaliça]], se solen aromatisar en tomello. |
| + | |
| + | També es preparen formages aromatisats en tomello en tot el mediterràneu, destacant-se la Provença francesa. |
| + | |
| + | === Us medicinal === |
| + | El tomello té una llarga tradició en la fitoterapia popular, especialment entre els diversos pobles que han habitat el [[Mediterràneu]]. Es recomana per a dolors estomacals, còlics abdominals, indigestions, etc. És antisèptic sobre úlceres i ferides, tònic (activa el sistema nerviós), estomacal i digestiu, ademés de antiespasmòdic estomacal, carminatiu, expectorant i balsàmic. És especialment útil en casos de tós, refredat, bronquitis, laringitis i catarros en general que afecten a l'aparat respiratori. Els gargarismes en este líquit dona excelents resultats per a les inflamacions bucofaríngees. |
| + | |
| + | Totes les seues parts són útils, encara que les que presenten una major proporció d'olis essencials són les flors, que són les que s'aprofiten en la medicina. A nivell culinari, una senzilla sopa de tomello en aigua, pa, oli d'oliva i all pot ajudar notablement a la dispèpsia (indigestió) i a la convalescència. |
| | | |
| == Referències == | | == Referències == |