Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
19 bytes afegits ,  16:39 31 dec 2022
Llínea 85: Llínea 85:  
Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  
 
Al darrer terç de sigle apareixen els neogramàtics que aporten una concepció molt més rigorosa, desvinculen la llingüística de les ciències naturals i la situen en la [[sicologia]] i la sociologia. Hi destaquen Hermann Paul, el sicòlec Wundt, Gabelentz, etc.  
   −
[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, Coseriu; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.
+
[[Ferdinand de Saussure]] és el principal fundador de la llingüística estructural moderna, considera la llengua com un sistema de signes, i establix les famoses dicotomies llengua/parla, sincronia/diacronia, relacions paradigmàtiques/sintagmàtiques, crea el concepte de sintagma, etc. A partir d'ell sorgixen les diferents escoles estructurals europees: els diferents funcionalismes: Jakobson i l'escola de Praga, Martinet, [[Eugeni Coseriu|Coseriu]]; i el cas particular de la glossemàtica de Hjelmslev.
    
En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.
 
En Amèrica destaquen dos corrents: el culturalista, en [[Edward Sapir]], líder a la llingüística estructural americana, que va ser un dels principals que varen explorar les relacions entre el llenguatge i l'antropologia. La seua metodologia va eixercir una influència cabal sobre els seus successors. I la corrent formalista iniciat per [[Leonard Bloomfield]], fidel al positivisme, continuat pels distribucionalistes, i posteriorment per la gramàtica generativa de [[Noam Chomsky]], desenrollada baix la direcció del seu professor [[Zellig Harris]], inspirada en la informàtica, i que va convertir-se en el model dominant a partir dels anys '60 fins als '80. A partir dels '90 s'impon la llingüista cognitiva, en autors com Lakoff i Langacker.
26 219

edicions

Menú de navegació