Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[File:UB downtown.jpg|thumb|right|250px|Ulan Bator]] | | [[File:UB downtown.jpg|thumb|right|250px|Ulan Bator]] |
| '''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China|chinenc]]. | | '''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China|chinenc]]. |
− |
| |
| | | |
| Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. | | Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. |
Llínea 12: |
Llínea 11: |
| [[File:Jugder3.jpg|thumb|center|upright=3|Panorama de la ciutat en 1913.]] | | [[File:Jugder3.jpg|thumb|center|upright=3|Panorama de la ciutat en 1913.]] |
| | | |
| + | ===Mongòlia independent=== |
| [[File:1913 in Khuree.jpg|thumb|200px|Monasteri Gandan (1913)]] | | [[File:1913 in Khuree.jpg|thumb|200px|Monasteri Gandan (1913)]] |
− | En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el governador de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom a Urga pel de Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. | + | En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. |
| | | |
| Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. | | Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. |