Canvis

[[Image:Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|thumb|250px|Bust de Plató. Esta peça data del sigle IV d. C. i és una còpia romana d'un original grec. Actualment se troba en el Museu Pio-Clementino del Vaticà]]

[[Image:Plato Pio-Clemetino Inv305.jpg|thumb|250px|Bust de Plató. Esta peça data del sigle IV d. C. i és una còpia romana d'un original grec. Actualment se troba en el Museu Pio-Clementino del Vaticà]]

'''Plató''' (''circa''. [[427 a. C.|427 a. C.]]/[[428 a. C.|428 a. C.]] – [[347 a. C.|347 a. C.]]) fon un [[filòsof grec]], alumne de [[Sòcrates]] i mestre de [[Aristòteles]], de família noble i de la més alta aristocràcia. '''Plató''' (junt en Aristòteles) ''és qui va determinar gran part del corpus de creències centrals tant del pensament occidental com de l'home corrent'' (allò que hui denominem ''"sentit comú"'' de l'home occidental) i ''proves d'això són la noció de "Veritat"'' i ''la divisió entre "doxa" (opinió) & "episteme" (ciència)'', va demostrar o va crear i va popularisar (segons la perspectiva des d'a on se li analise) una série d'idees comunes per a moltes persones, pero enfrontades a la llínea de gran part de la [[Filosofia presocràtica|filòsofs presocràtics]] i al dels [[sofiste]]s (molt populars en la [[antiga Grècia]]) i que a causa dels camins que va prendre ''l'història de la Metafísica'', en diverses versions i reelaboracions, s'han consolidat. La seua influència com a autor i sistematisador ha segut incalculable en tota la [[història de la filosofia]], de la que s'ha dit ben sovint que va conseguir identitat com a disciplina gràcies als seus treballs.  

'''Plató''' (''circa''. [[427 a. C.|427 a. C.]]/[[428 a. C.|428 a. C.]] - † [[347 a. C.|347 a. C.]]) fon un [[filòsof grec]], alumne de [[Sòcrates]] i mestre de [[Aristòteles]], de família noble i de la més alta aristocràcia. '''Plató''' (junt en Aristòteles) ''és qui va determinar gran part del corpus de creències centrals tant del pensament occidental com de l'home corrent'' (allò que hui denominem ''"sentit comú"'' de l'home occidental) i ''proves d'això són la noció de "Veritat"'' i ''la divisió entre "doxa" (opinió) & "episteme" (ciència)'', va demostrar o va crear i va popularisar (segons la perspectiva des d'a on se li analise) una série d'idees comunes per a moltes persones, pero enfrontades a la llínea de gran part de la [[Filosofia presocràtica|filòsofs presocràtics]] i al dels [[sofiste]]s (molt populars en la [[antiga Grècia]]) i que a causa dels camins que va prendre ''l'història de la Metafísica'', en diverses versions i reelaboracions, s'han consolidat. La seua influència com a autor i sistematisador ha segut incalculable en tota la [[història de la filosofia]], de la que s'ha dit ben sovint que va conseguir identitat com a disciplina gràcies als seus treballs.  

Començant per les seues obres, entre les més importants es conten els [[Diàlec platònic|Diàlecs]] i ''[[La República]] '', en la qual elabora la filosofia política d'un [[estat]] ideal; el ''[[Fedro (diàlec)|Fedro]] '', en el que desenrolla una complexa i influent [[sicologia|teoria sicològica]]; el ''[[Timeo (diàlec)|Timeo]] '', un influent ensaig de: [[cosmogonia]]; [[cosmologia]] racional; [[física]] i [[escatologia (religió)]], influït per les [[matemàtiques]] pitagòriques; i el ''[[Teeteto]] '', el primer estudi conegut sobre [[filosofia de la ciència]].

Començant per les seues obres, entre les més importants es conten els [[Diàlec platònic|Diàlecs]] i ''[[La República]] '', en la qual elabora la filosofia política d'un [[estat]] ideal; el ''[[Fedro (diàlec)|Fedro]] '', en el que desenrolla una complexa i influent [[sicologia|teoria sicològica]]; el ''[[Timeo (diàlec)|Timeo]] '', un influent ensaig de: [[cosmogonia]]; [[cosmologia]] racional; [[física]] i [[escatologia (religió)]], influït per les [[matemàtiques]] pitagòriques; i el ''[[Teeteto]] '', el primer estudi conegut sobre [[filosofia de la ciència]].

Fon fundador de l'[[Acadèmia d'Atenes]], on va estudiar [[Aristòteles]]. Va participar activament en l'ensenyança de l'Acadèmia i va escriure sobre diversos temes filosòfics, especialment els que tractaven de la [[política]], [[ètica]], [[metafísica]] i [[epistemologia]]. Les obres més famoses de Plató varen ser els seus diàlecs. Si be diversos epigrames i cartes també han perdurat.  

Fon fundador de l'[[Acadèmia d'Atenes]], on va estudiar [[Aristòteles]]. Va participar activament en l'ensenyança de l'Acadèmia i va escriure sobre diversos temes filosòfics, especialment els que tractaven de la [[política]], [[ètica]], [[metafísica]] i [[epistemologia]]. Les obres més famoses de Plató varen ser els seus diàlecs. Si be diversos epigrames i cartes també han perdurat.  

Els diàlecs de '''Plató''' tenen gran vitalitat i sovint inclouen humor i ironia. Pel seu método expositiu es considera a '''Plató''' el filòsof més amé.{{cita requerida}}

Els diàlecs de '''Plató''' tenen gran vitalitat i sovint inclouen humor i ironia. Pel seu método expositiu es considera a '''Plató''' el filòsof més amé.

A [[Sòcrates]] ho menciona a sovint en els diàlecs. Quant del contingut i dels arguments és obra de [[Sòcrates]] o de '''Plató''', és difícil de dir, per quant [[Sòcrates]] no va deixar evidència escrita de les seues ensenyances; esta enigüitat és la que es coneix com el “problema socràtic”. No hi ha dubte, no obstant, que Plató fon influït profundament per les ensenyances de [[Sòcrates]]; de fet, les seues primeres idees i ensajos lluïxen com a adaptacions de les de Sòcrates.

A [[Sòcrates]] ho menciona a sovint en els diàlecs. Quant del contingut i dels arguments és obra de [[Sòcrates]] o de '''Plató''', és difícil de dir, per quant [[Sòcrates]] no va deixar evidència escrita de les seues ensenyances; esta enigüitat és la que es coneix com el “problema socràtic”. No hi ha dubte, no obstant, que Plató fon influït profundament per les ensenyances de [[Sòcrates]]; de fet, les seues primeres idees i ensajos lluïxen com a adaptacions de les de Sòcrates.