Canvis

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]

| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]]

}}

}}

'''Pere Esteve i Puig''', conegut popularment com el '''Pare Pere''' ([[Dénia]], [[19 d'octubre]] de [[1582]] - [[Valéncia]], [[3 de novembre]] de [[1658]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]], flare franciscà i predicador apostòlic.  

'''Pere Esteve i Puig''', conegut popularment com el '''Pare Pere''' ([[Dénia]], [[19 d'octubre]] de [[1582]] - † [[Valéncia]], [[3 de novembre]] de [[1658]]), fon un religiós [[Valencians|valencià]], flare franciscà i predicador apostòlic.  

Dedicà sa vida a l'oració i la meditació en el seu retir de les faldes del [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]], en una caseta de pedra. També es diu que fon ell quí va crear l'entitat local de Jesús Pobre (pedania de Dénia). En una especial dedicació i entrega als pobres i desfavorits.

Dedicà sa vida a l'oració i la meditació en el seu retir de les faldes del [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]], en una caseta de pedra. També es diu que fon ell quí va crear l'entitat local de Jesús Pobre (pedania de Dénia). En una especial dedicació i entrega als pobres i desfavorits.

[[Archiu:Pere Esteve i Puig2.jpg|thumb|250px|Pere Esteve i Puig]]

[[Archiu:Pere Esteve i Puig2.jpg|thumb|250px|Pere Esteve i Puig]]

La seua vida eixemplar, els seus dots i les seues virtuts mogueren als seus superiors a nomenar-lo en [[1614]] Comissari de Terra Santa, càrrec que va eixercir per espai de quarantaquatre anys, per lo que degué recórrer tota la Província de l'Orde predicant i arreplegant [[Almoina|almoines]] per als Sants Llocs. Poc despuix fon nomenat predicador apostòlic en virtut d'un rescripte de [[Pau V]].

La seua vida eixemplar, els seus dots i les seues virtuts mogueren als seus superiors a nomenar-lo en l'any [[1614]] Comissari de Terra Santa, càrrec que va eixercir per espai de quarantaquatre anys, per lo que degué recórrer tota la Província de l'Orde predicant i arreplegant [[Almoina|almoines]] per als Sants Llocs. Poc despuix fon nomenat predicador apostòlic en virtut d'un rescripte de [[Pau V]].

Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el [[valencià]] era la llengua que amprava sempre. Ell dia que la seua oratòria era pròpia de gent del poble, pero persones molt principals tenien a gran plaer escoltar-lo, com el mateix [[virrei de Valéncia]], [[Ferrando de Borja]], el qual va parlar de les seues virtuts i fama de santitat a [[Felip IV]], qui el cridà a la Cort, i quedà tan captivat pel seu tracte i discreta senzillea que li ordenà que el visitara en freqüència i que no s'absentara de [[Madrit]] sense llicència seua.  

Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el [[valencià]] era la llengua que amprava sempre. Ell dia que la seua oratòria era pròpia de gent del poble, pero persones molt principals tenien a gran plaer escoltar-lo, com el mateix [[virrei de Valéncia]], [[Ferrando de Borja]], el qual va parlar de les seues virtuts i fama de santitat a [[Felip IV]], qui el cridà a la Cort, i quedà tan captivat pel seu tracte i discreta senzillea que li ordenà que el visitara en freqüència i que no s'absentara de [[Madrit]] sense llicència seua.