26 726
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 25:
Llínea 25: + + + + +
sense resum d'edició
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de [[Benicàssim]] fon beneïda en l'any [[1781]] per En Francesc Pérez Bayer, les obres del referit temple foren sufragades pel propi Francesc Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en [[Itàlia]]. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil [[jònic]] en el [[corinti]].
La parròquia de Sant Tomàs de Villanueva de la població castellonenca de [[Benicàssim]] fon beneïda en l'any [[1781]] per En Francesc Pérez Bayer, les obres del referit temple foren sufragades pel propi Francesc Pérez Bayer. Els plans de l'iglésia, d'estil neoclàssic, varen ser realisats per don Joaquín Ibáñez García, arquitecte que va cursar els seus estudis en [[Itàlia]]. La seua planta és rectangular i té forma de creu llatina, no dispon de capelles laterals. Les pilastres de sustentació de la volta de mig canó, combinen l'estil [[jònic]] en el [[corinti]].
== Cites ==
{{Cita|''Se puede afirmar sin ninguna duda que pocas figuras de la erudición del siglo XVIII consiguieron el valor polifacético de Francisco Pérez Bayer (1711-1794), y no muchas como él, la calificación de verdadero polígrafo. En sus estudios no olvida a los antiguos literatos de la lengua valenciana.
Como corroboración de esto, transcribo del discurso de ingreso de Felip Mateu i Llopis en el Centre de Cultura Valenciana [ara, Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)], presentado el 30 de Noviembre de 1950, las líneas siguientes: 'Parece que Pérez Bayer había de encarnar el elogio de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana que escribiera el insigne [[Martín de Viciana]], pues que en aquel se dieron el magisterio de la primera, el dominio de la segunda, el ejercicio cotidiano de la tercera en los escritos, y de la cuarta en el profesorado de príncipes e infantes y, por último, el uso de la quinta, la vernácula, en sus andanzas por el Reino y en su vida privada, interés por ella manifiesto en los comentarios puestos a NICOLAS ANTONIO cuando de ilustrar pasajes de la literatura clásica valenciana se trataba'.''|'Breu historia de la Llengua Valenciana', recopilació feta per Francesc Moreno, 1995}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Biografies]]