Durant la década de [[1850]], en la [[Llei de Kansas-Nebraska]], gran número de [[abolicionisme|abolicionistes]] i defensors del [[esclavitut|treballe esclau]] es varen instalar en Kansas. Molts enfrontaments entre milícies abolicionistes i esclavistes es varen succeir en Kansas, aixina com en l'estat veí de [[Missouri]] (on el treball esclau estava permés). Estos conflictes eren tan violents que Kansas va rebre el renom de ''Bleeding Kansas'' (Kansas Sagnant) en la década de 1850. Un atre apelatiu de Kansas, que posseïx els seus orígens en este conflicte, és ''Jayhawker State''. Jayhawker és com es coneix un acte comú dels abolicionistes, d'invadir granges esclavistes en Missouri, assolar facendes i lliberar esclaus. El [[29 de giner]] de [[1861]], Kansas es va convertir en el trigèsim quart estat nortamericà. | Durant la década de [[1850]], en la [[Llei de Kansas-Nebraska]], gran número de [[abolicionisme|abolicionistes]] i defensors del [[esclavitut|treballe esclau]] es varen instalar en Kansas. Molts enfrontaments entre milícies abolicionistes i esclavistes es varen succeir en Kansas, aixina com en l'estat veí de [[Missouri]] (on el treball esclau estava permés). Estos conflictes eren tan violents que Kansas va rebre el renom de ''Bleeding Kansas'' (Kansas Sagnant) en la década de 1850. Un atre apelatiu de Kansas, que posseïx els seus orígens en este conflicte, és ''Jayhawker State''. Jayhawker és com es coneix un acte comú dels abolicionistes, d'invadir granges esclavistes en Missouri, assolar facendes i lliberar esclaus. El [[29 de giner]] de [[1861]], Kansas es va convertir en el trigèsim quart estat nortamericà. |