Canvis

La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús  en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>

La mort de Dušan va ser seguida per l'increment d'activitats separatistes en l'Imperi serbi. Els territoris del suroest, com [[Epir]], [[Tesalia]], i les terres en el sur de [[Albània]], es varen separar en l'any [[1357]].<ref name="Mihaljčić77">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=77}}.</ref> No obstant, el núcleu de l'Estat (les terres occidentals, incloent [[Principat de Zeta|Zeta]] i [[Travunia]] en l'alta vall del [[riu Drina]]; les terres de [[Sèrbia central]]; i Macedònia), va seguir sent lleal a Uroš, el nou emperador.<ref name="Šuica15">{{harvnb|Šuica|2000|p=15}}.</ref> No obstant, la noblea local va mostrar una independència cada volta major front al seu emperador inclús  en aquelles regions que encara estaven controlades pel govern central. El monarca serbi va ser dèbil i incapaç de contrarrestar estes tendències separatistes, convertint-se en un poder inferior en els seus propis dominis.<ref name="Fine358">{{harvnb|Fine|1994|p=358}}.</ref> Els nobles serbis també combatien uns en uns atres per territori i influència.<ref name="Fine345">{{harvnb|Fine|1994|p=345}}.</ref>

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan el seu pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

Vukašin Mrnjavčević era un polític hàbil i poc a poc va assumir el paper principal en l'imperi.<ref name="Šuica19">{{harvnb|Šuica|2000|p=19}}.</ref> En [[agost]] o [[setembre]] de [[1365]] Uroš ho va coronar com a rei, i ho va fer el seu cogobernant. Per a l'any [[1370]], el patrimoni potencial de Marko s'incremente quan son pare va estendre les seues possessions personals des de Prilep més allà de Macedònia, [[Kosovo]] i [[Metojia]], adquirint [[Prizren]], [[Pristina]], [[Novo Brdo]], [[Skopie]] i [[Ohrid]]. En una [[Carta (concessió)|carta]] que va firmar el [[5 d'abril]] de 1370, Vukašin menciona a la seua esposa, la reina Alena (господинь зємли срьбьскои и грькѡмь и западнимь странамь).<ref name="Mihaljčić83">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=83}}.</ref> A finals de 1370 o començos de [[1371]], Mrnjavčević va coronar al seu fill «rei jove». Este títul era concedit als [[Hereu presunt|hereus presunts]] dels reis serbis per a assegurar la seua successió al tro. Degut a que Uroš no tenia fills, Marko podia convertir-se aixina en el seu successor, començant una nova dinastia de sobirans serbis, i marcaria el final de la [[dinastia Nemanjić]], que havia governat el país per doscents anys. La majoria dels nobles serbis no varen estar contents en la situació, i açò va enfortir els seus desijos d'independència de l'autoritat central.<ref name=" Miklošič180">{{harvnb|Miklošič|1858|loc=[http://www.archive.org/stream/monumentaserbic00miklgoog#page/n200/mode/1up p. 180], № CLXVII}}.</ref>

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

Vukašin també va buscar una esposa en bones conexions per al seu fill major. Una princesa de la noble [[família Šubić|família croata dels Šubić]] de Dalmàcia va ser enviada per son pare, Grgur, a la cort del seu parent [[Tvrtko I de Bòsnia|Tvrtko I]], el senyor ([[Ban (títul)|Ban]]) de Bòsnia, en la finalitat de que fora criada i casada per la mare d'est, [[Jelena Šubić]]. Esta última era la filla de [[Jorge II Šubić]], el yayo matern de la qual era el rei serbi [[Esteban Dragutin|Dragutin Nemanjić]].<ref name="Fajfrić">{{harvnb|Fajfrić|2000|loc=[http://www.rastko.rs/istorija/zfajfric-kotromanici_c.html#_Toc486040898 Први Котроманићи]}}.</ref><ref name="Šuica20">{{harvnb|Šuica|2000|p=20}}.</ref> El Ban i sa mare varen aprovar l'idea de ukašin d'unir a la princesa Šubić en el seu fill, i el matrimoni va estar a punt de concertar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> No obstant, en [[abril]] de 1370, el [[Papa]] [[Urbà V]] va enviar una carta a Tvrtko en la qual prohibia el matrimoni d'una [[catòlica]] en el «fill del seu Magnificència el Rei de Sèrbia, un [[Cisma d'Orient|cismàtic]]» (filie magnifici viri Regis Rascie scismatico).<ref name="Theiner97">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CXC}}.</ref> El papa també va notificar al rei [[Luis I d'Hongria]], el senyor nominal del Ban, de l'imminent «ofensa a la fe cristiana», i el matrimoni jamai va aplegar a realisar-se.<ref name="Jireček430">{{harvnb|Jireček|1911|loc=[http://www.archive.org/stream/geschichtederser00jire#page/430/mode/1up p. 430]}}.</ref><ref name="Theiner98">{{harvnb|Theiner|1860|loc=[http://www.archive.org/stream/p1veteramonument02thei#page/97/mode/1up p. 97], № CLXXXIX}}.</ref> Marko finalment es va casar en Jelena (filla de [[Radoslav Hlapen]], el senyor de [[Veria]] i [[Édessa]] i el més important noble serbi en el sur de Macedònia).<ref name="Mihaljčić170171">{{harvnb|Mihaljčić|1975|pp=170-171}}.</ref>

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eixe any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

Durant la [[primavera]] de l'any [[1371]], Marko va participar en els preparatius per a una campanya contra [[Nikola Altomanović]], el principal senyor en l'oest de l'imperi.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> La campanya va ser planificada de modo conjunt pel rei Vukašin i [[Đurađ I Balšić]], senyor de Zeta (que estava casat en Olivera, la filla del rei). En juliol d'eix any pare i fill varen acampar en el seu eixèrcit front a [[Escútari]], en el territori de Balšić, disposts a liderar una ofensiva sobre [[Nikšić|Onogošt]], en les terres de Altomanović. L'atac jamai es va produir, ya que els [[otomans]] estaven amenaçant les terres del [[déspota]] [[Jovan Uglješa|Jovan Mrnjavčević]] (senyor de [[Serres (Grècia)|Serres]] i germà menor del monarca serbi) i les forces dels Mrnjavčević es varen dirigir ràpidament cap a l'est.<ref name="Mihaljčić137">{{harvnb|Mihaljčić|1975|p=137}}.</ref><ref name="Fine377">{{harvnb|Fine|1994|p=377}}.</ref> Despuix de buscar aliats en va, els germans varen entrar en el territori otomà controlat. En la [[batalla de Maritza]], el [[26 de setembre]] de 1371, els turcs varen aniquilar a l'eixèrcit serbi;<ref name="Ćorović2">{{harvnb|Ćorović|2001|loc=[http://www.rastko.rs/rastko-bl/istorija/corovic/istorija/3_10.html Маричка погибија]}}.</ref> els cossos de Vukašin i Jovan mai varen ser trobats. El lloc de la batalla, prop del poble d'[[Ormenio]] en l'actual oest de Grècia, des de llavors ha segut cridat com a Sırp Sındığı («Derrota Sèrbia») en [[idioma turc|turc]]. El resultat de la batalla de Maritza va tindre grans conseqüències per a la regió, ya que havia obert els [[Península balcànica|Balcans]] als turcs.<ref name="Fine379382">{{harvnb|Fine|1994|pp=379-382}}.</ref>

=== Despuix de l'any 1371 ===

=== Despuix de l'any 1371 ===