122 318
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 2:
Llínea 2: − + − + − + + − + − + − + − La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts. − + + + − +
sense resum d'edició
La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre|consulta=4 de giner de 2017|llengua=castellà}}</ref>
La '''ciutat de Mèxic''' (en [[castellà]]: ''Ciudad de México, CDMX,'' o només ''México''), és la [[capital]] i la [[ciutat]] més gran de [[Mèxic]]. El seu nom oficial en castellà era ''México, D.F.'' però ara es nomena només ''Ciudad de México''.<ref>{{Ref-web|url=http://www.lanacion.com.ar/1867015-mexico-df-ciudad-enrique-pena-nieto-estado|títol=No más D.F.: la capital de México cambió de nombre|consulta=4 de giner de 2017|llengua=castellà}}</ref>
La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], en una població total de 20,4 milions d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html |títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU | consulta=16/10/2012 | editor=El Universal |data=6/4/2012 |llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.
La població de la ciutat de Mèxic és de 8.873.017<ref name=Inegi2010prel>[http://www.inegi.org.mx/sistemas/TabuladosBasicos/preliminares2010.aspx Instituto Nacional de Estadística y Geografía, México; Censo de Población y Vivienda 2010, Resultados preliminares] Preliminary 2010 Census results. Retrieved on 2010-11-26.</ref> habitants, encara que l'[[àrea metropolitana de la ciutat de Mèxic|àrea metropolitana de la ciutat]] desborda els límits del districte Federal i s'estén sobre 40 municipis de l'[[estat de Mèxic]] i 1 municipi de l'estat d'[[Hidalgo (estat)|Hidalgo]], en una població total de 20,4 millons d'habitants, la tercera àrea metropolitana més gran del món despuix de [[Tòquio]] i [[Delhi]],<ref>{{ref-web|url= http://www.eluniversal.com.mx/notas/840091.html |títul= Ciudad de México, la tercera más poblada del mundo: ONU | consulta=16/10/2012 | editor=El Universal |data=6/4/2012 |llengua= castellà}}</ref> i la més gran del continent [[América|americà]], segons l'Informe d'Urbanisació Mundial de les [[Nacions Unides]].<ref>[http://www.un.org/esa/population/publications/wup2003/2003WUPHighlights.pdf UN Urbanisation Report]</ref> En un estudi realisat en l'any [[2005]], fon considerada l'octava ciutat més rica del món en el seu [[producte interior brut]].<ref name="pwc">[http://www.citymayors.com/statistics/richest-cities-2005.html The 150 richest cities in the world by GDP in 2005]</ref> Ademés de ser la capital política, la ciutat de Mèxic és el centre polític, econòmic, cultural i educatiu de Mèxic.
La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan|''Mexihco-Tenochtitlan
La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan|''Mexihco-Tenochtitlan'']].
'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
La ciutat fon totalment destruïda en el sege de l'any [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En l'any [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
== Història ==
== Història ==
[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg|miniatura|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
[[Archiu:Torre Mayor 005.jpg|miniatura|Àngel de l'Independència i Av. Reforma]]
:''Vore també l'article: [[Tenochtitlan]]''
:''Vore també l'articul: [[Tenochtitlan]]''
D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'època prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.
D'acort en una llegenda antiga, els asteques emigraren cap al centre de Mèxic buscant el compliment d'una profecia: en el lloc a on haurien de construir la seua ciutat trobarien una [[àguila]] devorant una serp com a senyal. Ells van trobar l'àguila devorant la serp sobre un cactus en una chicoteta illa enmig del llac de [[Texcoco]] (image que és representada en l'[[escut de Mèxic|escut d'armes de Mèxic]]). Aixina, els asteques construiren una ciutat en l'any [[1325]] en el nom de ''Mexihco-Tenochtitlan'' estenent-se sobre el llac per mig de canals i unificant diverses illes i illots del llac. La ciutat es convertí en el centre més important d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central]] de l'época prehispànica, i una de les més grans del món en 300.000 habitants.
Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].
Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] de l'any [[1521]] i en esta, tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En l'any [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].
Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.
[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]
[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
En la [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any [[1968]] es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'[[estiu]], i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco de lo que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort [[terratrémol]], de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.
En l'any [[1990]], l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està rodejada per montanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòvil|vehiculs]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creiximent de la població i els problemes ambientals, el govern inicià diversos programes de descentralisació.
== Referències ==
== Referències ==