Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Archiu:Torero.jpg|thumb|300px|Manolo Martínez]] | | [[Archiu:Torero.jpg|thumb|300px|Manolo Martínez]] |
| | | |
− | '''Manolo Martínez Solaz''' ([[Valéncia]], [[1901]] - [[Benimàmet]] (Valéncia) [[10 de març]] de [[1966]]), famós [[torero]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de l'época, naixcut en el [[Barri de Russafa]]. | + | '''Manuel Martínez Solaz''', conegut com a '''Manolo Martínez''', ([[Valéncia]], [[1901]] - † [[Benimàmet]] (Valéncia) [[10 de març]] de [[1966]]), famós [[torero]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] de l'época, naixcut en el [[Barri de Russafa]] de Valéncia. |
| | | |
| Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en [[Espanya]] com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als [[bou|bous]]. | | Conegut també en el nom de "El Tigre de Ruzafa", fon u dels toreros més famosos en el seu moment, tant en [[Espanya]] com en molts països Iberoamericans, sobre tot pel seu valor front als [[bou|bous]]. |
Llínea 7: |
Llínea 7: |
| Va obtindre l'alternativa en [[Madrit]] el [[21 de setembre]] de [[1924]] de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero. | | Va obtindre l'alternativa en [[Madrit]] el [[21 de setembre]] de [[1924]] de mans de "Valencia II", que li va cedir el bou Lisonjero. |
| | | |
− | El Tigre de Russaafa va seguir la seua trayectòria alternant places americanes i espanyoles. Manolo Martínez va ser un torero de gran decisió que va destacar per la seua fermea en l'estoc en la sòrt de matar. | + | El Tigre de Russafa va seguir la seua trayectòria alternant places americanes i espanyoles. Manolo Martínez va ser un torero de gran decisió que va destacar per la seua fermea en l'estoc en la sòrt de matar. |
| | | |
| La seua gran qualitat era la del valor sempre, al que s'unien en moltes ocasions muletazos de glòria entre música i aclamacions, en volapeus memorables sobre el morrillo, orelles i coa, portat a muscles des de la plaça fins a la porta de la seua mateixa casa. | | La seua gran qualitat era la del valor sempre, al que s'unien en moltes ocasions muletazos de glòria entre música i aclamacions, en volapeus memorables sobre el morrillo, orelles i coa, portat a muscles des de la plaça fins a la porta de la seua mateixa casa. |