Canvis

Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].

Els [[Espanya|espanyols]] arribaren a la ciutat en l'any [[1519]] i s'allojaren en el palau de [[Moctezuma II|Moctezuma]]. [[Hernan Cortés]], cap dels conquistadors, dirigí el sege i la batalla de conquista, una autèntica batalla naval, ya que la ciutat estava rodejada per aigua. Mèxic caigué el [[13 d'agost]] del [[1521]] i en esta tot l'[[imperi asteca]]. La ciutat fon destruïda i una nova metròpolis va ser edificada a l'estil europeu sobre les ruïnes. En [[1523]] es constituí com a ciutat i va rebre l'escut d'armes i la cèdula real de [[Carles I d'Espanya]]. Durant l'època colonial, la ciutat de Mèxic seria la capital del virregnat de la [[Nova Espanya]], centre administratiu de les capitanies de [[República de Yucatán|Yucatán]], [[Capitania General de Guatemala|Guatemala i Amèrica central]], [[Capitania General de Cuba|Cuba]] i les [[Capitania General de les Filipines|Filipines]].

Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic, però, va ser reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] el [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de la Unió i alhora el districte Federal, separant-la així de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.

Despuix de la [[Guerra d'independència de Mèxic]], la ciutat fon designada com a capital del [[Primer Imperi Mexicà|Primer Imperi mexicà]] independent. El govern monàrquic fon reemplaçat per un govern [[república|republicà]] i [[federació|federal]] en l'any [[1824]] i la ciutat seria designada com a seu dels poders de l'Unió i a la volta del districte Federal, separant-la aixina de l'estat de Mèxic, al qual pertanyia i del qual era capital.

[[Fitxer:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]

[[Archiu:Mexico City Zocalo Cathedral.jpg|miniatura|[[Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic|Catedral de Mèxic]]]]

La [[dècada de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 milions d'habitants. Amb el ràpid creixement econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient milers d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sud]], i va experimentar un període d'urbanització sense precedents. El 1968 s'hi van celebrar els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i esdevingué la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] a ser-ne seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades van començar una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.

La [[década de 1950]], la ciutat tenia una població al voltant dels 2 millons d'habitants. En el ràpit creiximent econòmic mexicà de la postguerra, la ciutat va convertir-se en el centre industrial i comercial del país, atraient mils d'immigrants de tots els estats de la federació, i de Centreamèrica i [[Amèrica del Sur]], i experimentà un período d'urbanisació sense precedents. En l'any 1968 es celebraren els [[Jocs Olímpics d'Estiu 1968|Jocs Olímpics]] d'estiu, i es convertí en la primera i única ciutat [[Amèrica Llatina|llatinoamericana]] en ser seu. El mateix any, els estudiants de molts instituts i universitats públiques i privades escomençaren una sèrie de protestes i manifestacions, un eco del que ocorria al mateix temps en numeroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marches i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants en la plaça de les Tres Cultures, en la que moririen desenes d'estudiants, segons les sifres oficials, i 300 segons atres fronts.

El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.cat/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[dècada del 1990]], amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat fon sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitut 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en l'història de la capital mexicana, en 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.es/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat escomençà a prendre el control de les tasques de rescat tenint en conte la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no fruïa d'autonomia en la gestió de les seues activitats). Poc a poc, la societat civil demanà més participació en els assunts locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[década del 1990]], en l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].

El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòbil|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

En l'any 1990, l'àrea metropolitana ya tenia una població superior als 16 millons d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòbil|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.

== Referències ==  

== Referències ==