Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
2127 bytes afegits ,  17:40 6 dec 2022
sense resum d'edició
Llínea 7: Llínea 7:  
La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan|''Mexihco-Tenochtitlan
 
La ciutat de Mèxic està situada en la [[vall de Mèxic]], també coneguda com la ''vall d'Anáhuac''; un altiplà en el centre de Mèxic, a una altitut mija de 2.240 metros, rodejada per les montanyes i volcans de l'[[Eix volcànic transversal]] o la sierra Nevada. Fon construïda originàriament pels [[civilisació asteca|asteques]] en l'any [[1325]] sobre una illa enmig del [[llac de Texcoco]] en el nom de [[Tenochtitlan|''Mexihco-Tenochtitlan
 
'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
 
'']]. La ciutat fon totalment destruïda en el sege de [[1521]], i fon redissenyada i reconstruïda durant els anys següents en el patró europeu. En [[1524]] s'establí l'ajuntament de la ciutat de Mèxic, llavors coneguda com a ''Mexihco-Tenochtitlan'' i des de [[1585]], oficialment, com a ''ciudad de México''.<ref>[http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html Historia de la Ciudad de México] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20070203102048/http://www.df.gob.mx/ciudad/historia/3.html |date=2007-02-03}} Gobierno del Distrito Federal</ref>
 +
 +
nombroses capitals europees i ciutats dels [[Estats Units]]. Les marxes i manifestacions acabarien abruptament en la [[matança de Tlatelolco]] el [[2 d'octubre]], un enfrontament entre les forces armades i els estudiants a la plaça de les Tres Cultures, en què moririen desenes d'estudiants, segons les xifres oficials, i 300 segons altres fronts.
 +
 +
El [[19 de setembre]] de [[1985]], la ciutat va ser sacsejada per un fort terratrèmol, de magnitud 8,3 en l'[[escala de Richter]], un dels més forts en la història de la capital mexicana, amb 6.500 morts.<ref>{{ref-llibre|cognom=Espíndola |nom=J. M. |cognom2=Jiménez |nom2=Z. |títol=Terremotos y ondas sísmicas |url= http://books.google.cat/books?id=dlmOiZYrpgAC&pg=PA45&lpg=PA45&dq=19+septiembre+1985+terremoto+muertos&source=bl&ots=byjDJEW55D&sig=CRDzw3aVXNzcO3xUXiNYamn5RJE&hl=ca&sa=X&ei=R3Z8UOP8KIK_0QWb7oGoCA&ved=0CDoQ6AEwAg#v=onepage&q=19%20septiembre%201985%20terremoto%20muertos&f=false |llengua= castellà | editorial=UNAM |data=1994 |pàgines=p.45 |isbn=9683637094}}</ref> La societat civil de la ciutat va començar a prendre el control de les tasques de rescat atesa la lenta i inadequada resposta del govern federal (la ciutat de Mèxic, com a seu dels poders de la federació, era administrada directament pel govern federal, i no gaudia d'autonomia en la gestió de les seves activitats). A poc a poc, la societat civil va demanar més participació en els afers locals. Les demandes de major autonomia culminarien, durant la [[dècada del 1990]], amb l'aprovació d'un Estatut de Govern i la creació d'un govern propi electe per [[sufragi universal]].
 +
 +
El 1990, l'àrea metropolitana ja tenia una població superior als 16 milions d'habitants. Per la situació geogràfica (la ciutat està envoltada per muntanyes i volcans de la [[sierra Nevada Mexicana]]), els gasos contaminants de les [[indústria|indústries]] i els [[automòbil|vehicles]] no poden ser dispersats pels corrents de vent. Per tal de revertir la tendència de creixement de la població i els problemes ambientals, el govern va iniciar diversos programes de descentralització.
    
== Referències ==  
 
== Referències ==  

Menú de navegació