124 351
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 1:
Llínea 1: − + − + Llínea 9:
Llínea 9: − + − + − + − + − + − +
sense resum d'edició
[[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]]
[[Archiu:Maputo montage.png|300px|miniaturadeimagen|Vistes de Maputo]]
'''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Suazilàndia]]. Fins al 13 de març de 1976 la ciutat fon nomenada ''Lourenço Marques'' en honor a l'explorador [[portugués]] del mateix nom.
'''Maputo''' és la capital i ciutat més gran de [[Moçambic]], aixina com el principal centre financer, empresarial i comercial del país. Està situada en la vora occidental de la baïa de Maputo, en l'extrem sur del país, prop de la frontera en [[Suràfrica]] i [[Suazilàndia]]. Fins al [[13 de març]] de [[1976]] la ciutat fon nomenada ''Lourenço Marques'' en honor a l'explorador [[portugués]] del mateix nom.
El municipi té un àrea de 346,77 km² i una població de 1 080 277 habitants (cens de [[2017]]). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1 766 823 habitants segons el cens de [[2007]].
El municipi té un àrea de 346,77 km² i una població de 1.080.277 habitants (cens de [[2017]]). La seua àrea metropolitana, que inclou el municipi de Matola, té una població de 1.766.823 habitants segons el cens de [[2007]].
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el [[cotó]], el [[sucre]], la cromita, la [[sal]], la [[copra]] i la [[fusta]] són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen [[ciment]], [[ceràmica]], [[moble]]s, [[calcer]] i [[caucho]].
La ciutat conta en els servicis de l'Aeroport Internacional de Maputo, el major del país. La seua economia gira entorn al seu port, el [[cotó]], el [[sucre]], la cromita, la [[sal]], la [[copra]] i la [[fusta]] són les principals exportacions. També són potència mundial en el cultiu de bubaya. En la ciutat també es manufacturen [[ciment]], [[ceràmica]], [[moble]]s, [[calcer]] i [[caucho]].
Fon fundada en l'any [[1782]] baix la forma d'una [[factoria]] comercial en el nom de ''Lourenço Marques''. En [[1877]] adquirí categoria municipal i en l'any [[1898]] es convertí en capital de la [[colonialisme|colònia]] [[Portugal|portuguesa]] de [[Moçambic]]. A partir dels [[década del 1940|anys 40]] i [[década del 1950|50]] del [[sigle XX]], la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.
Fon fundada en l'any [[1782]] baix la forma d'una [[factoria]] comercial en el nom de ''Lourenço Marques''. En [[1877]] adquirí categoria municipal i en l'any [[1898]] es convertí en capital de la [[colonialisme|colònia]] [[Portugal|portuguesa]] de [[Moçambic]]. A partir dels [[década del 1940|anys 40]] i [[década del 1950|50]] del [[sigle XX]], la ciutat es va expandir a nivell comercial, industrial i residencial.
Despuix de que Moçambic conseguirà l'[[independència]] en l'any 1975, va passar a nomenar-se ''Maputo''. Este nou nom prové d'un [[eslògan]] del [[Frelimo]] que afirmava que lliberaria el país ''des del [[Ruvuma|Rovuma]] fins al [[riu Maputo|Maputo]]'', referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any [[1976]], segons una decisió del primer president moçambiquès, [[Samora Machel]]. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-[[1992]]) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals.
Despuix de que Moçambic conseguirà l'[[independència]] en l'any [[1975]], va passar a nomenar-se ''Maputo''. Este nou nom prové d'un [[eslògan]] del [[Frelimo]] que afirmava que lliberaria el país ''des del [[Ruvuma|Rovuma]] fins al [[riu Maputo|Maputo]]'', referint-se als rius que marquen les fronteres nort i sur del país, respectivament. Una volta que Moçambic fon independent, prengué el nom de Maputo en l'any 1976, segons una decisió del primer president moçambiquès, [[Samora Machel]]. Des de llavors, la ciutat ha experimentat un gran creiximent de la població a causa de la guerra en l'interior del país (1976-[[1992]]) i a la falta d'infraestructures en les regions rurals.
Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara ''Baïa da Lagoa'', ''Xilunguíne'' o ''Chilunguíne'' (lloc a on es parla [[portugués]]), ''Mafumo'', ''Camfumo'' o ''Campfumo'' (del [[clan]] dels ''M'pfumo'', el regne més important que n'hi havia en esta regió), ''Delagoa'' i ''Delagoa Bay'', sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del sigle XX.
Ademés d'estes dos designacions, la ciutat i la seua àrea d'influència també foren conegudes per atres noms, com ara ''Baïa da Lagoa'', ''Xilunguíne'' o ''Chilunguíne'' (lloc a on es parla [[portugués]]), ''Mafumo'', ''Camfumo'' o ''Campfumo'' (del [[clan]] dels ''M'pfumo'', el regne més important que n'hi havia en esta regió), ''Delagoa'' i ''Delagoa Bay'', sent esta última la designació més coneguda internacionalment almenys fins als primers anys del [[sigle XX]].
== Geografia ==
== Geografia ==
[[Archiu:Maputo from ISS.jpg|thumb|150px|Maputo vist des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]]
[[Archiu:Maputo from ISS.jpg|thumb|150px|Maputo vist des de l'[[Estació Espacial Internacional]].]]
La ciutat de Maputo està localisada en el sur de Moçambic, a l'oest de la [[baïa de Maputo]], en l'[[estuari d'Esperit Sant]] a on desemboquen els rius [[Riu Tembe|Tembe]], [[Riu Umbeluzi|Umbeluzi]], [[Riu Matola|Matola]] i [[Riu Infulene|Infulene]]. Està situada a una altitut mija de 47 metros.
La ciutat de Maputo està localisada en el [[sur]] de Moçambic, a l'[[oest]] de la [[baïa de Maputo]], en l'[[estuari d'Esperit Sant]] a on desemboquen els rius [[Riu Tembe|Tembe]], [[Riu Umbeluzi|Umbeluzi]], [[Riu Matola|Matola]] i [[Riu Infulene|Infulene]]. Està situada a una altitut mija de 47 metros.
El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al nort en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de [[Maputo (província)|Maputo]]. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en [[Suràfrica]] i a 80 km de la frontera en [[Suazilàndia]], prop de la ciutat de Namaacha.<ref>{{Cita web |url=http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |títul=Maputo Cidade |fechaacceso=21 de giner de 2010 |idioma=portugués |publicació=Ministério do Turisme de Moçambique |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090408222523/http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |fechaarchivo=8 d'abril de 2009}}
El municipi posseïx un àrea de 346,77 km², llimita al [[nort]] en el districte de Marracuene, al noroest en el municipi de Matola, a l'oest en el districte de Boane i al sur en el districte de Matutuíne, tots ells pertanyents a la província de [[Maputo (província)|Maputo]]. La ciutat està situada a 120 km de la frontera en [[Suràfrica]] i a 80 km de la frontera en [[Suazilàndia]], prop de la ciutat de Namaacha.<ref>{{Cita web |url=http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |títul=Maputo Cidade |fechaacceso=21 de giner de 2010 |idioma=portugués |publicació=Ministério do Turisme de Moçambique |urlarchivo=https://web.archive.org/web/20090408222523/http://www.mitur.gov.mz/potencial/maputoc.htm |fechaarchivo=8 d'abril de 2009}}
=== Climatologia ===
=== Climatologia ===
Maputo posseïx un [[clima tropical de sabana]]. El periodo més calorós de l'any comprén de novembre a abril i el més fret de maig a octubre. L'época en més [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] es dona en els mesos d'estiu, entre novembre i març.
Maputo posseïx un [[clima tropical de sabana]]. El periodo més calorós de l'any comprén de [[novembre]] a [[abril]] i el més fret de [[maig]] a [[octubre]]. L'época en més [[Precipitació (meteorologia)|precipitacions]] es dona en els mesos d'[[estiu]], entre novembre i març.
La [[humitat relativa]] mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són febrer i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són juny i juliol, en 75 i 76% respectivament.
La [[humitat relativa]] mija és del 78,5%, en pocs canvis durant l'any. Els mesos de major humitat són [[febrer]] i març, en 81 i 80,5% respectivament, i els mesos en la humitat més baixa són [[juny]] i [[juliol]], en 75 i 76% respectivament.
{{Weather box
{{Weather box